Hebert Parodi

Admeto que vaig anar a [Des]encuentros pel nom d’Alejandra Jiménez-Cascón en la direcció, intèrpret que ens té embadalits amb Blanca desvelada i de qui he pogut veure també la seva faceta hilarant. I es nota la seva mà. I me n’alegro de no haver-me perdut aquesta proposta, fresca, molt divertida, real, ben interpretada, sense aparents pretensions encara toc de ple un tema etern. Una agradable sorpresa. Amb la naturalitat per bandera es succeeixen històries de parelles, d’acords i desacords -així, sense claus, que aquestes no es pronuncien-. Parelles de tota mena, que ni arriben a ser-ho, que es trenquen, que es troben, algunes breus i algunes les veiem evolucionar … tot un catàleg daixò tan difícil d’intentar fer una unitat […]

Moltes sensacions després de “Vespres de la beata verge” però poques paraules per descriure-les i que facin justicia a aquesta proposta dirigida per Josep Prat i Coll (Requiem for Evita). Com és possible que no estigués ple al menys aquell dia? Sí, és un text difícil i dens de Antonio Tarantino (Stabat Mater, que no us confongui el cognom) però dirigit i interpretat d’una manera que no importa per moments el significat literal de les paraules sinó què transmeten, què amaguen, si són d’ara o records, memòria real o creada per fer més fàcil la càrrega de la tragèdia. Un pare espera per poder recollir el cadàver del seu fill, que s’ha suïcidat. Amb aquest interessant punt de partida podia […]

Nou apropament al conte dels Germans Grimm, dirigida i amb música de Joan Olivé i, cal remarcar-ho, direcció de moviment de Maria Clausó que, coses de la programació, coincideix amb una proposta al Liceu sobre el mateix text. Quatre animals a punt de ser sacrificats o abandonats doncs ja són massa vells per a ser productius decideixen fugir cap a Bremen on esperen poder ser músics. Es troben pel camí i formen una divertida troupe que descobreix que treballant junts poden aconseguir grans fites, superar les seves pors i el valor de l’amistat. En aquesta adaptació s’incorporen elements com desitjar tenir una ciutat lliure de fums (calia?) i una eficaç denúncia contra el maltractament als animals. La proposta té música […]

Iaia, memòria històrica és un homenatge a tantes i tantes dones que, malauradament, ja no es troben entre nosaltres o estan perdent els records. Així, a més d’experiència teatral és un exercici de memòria històrica de la de veritat. L’Alba Valldaura, directora, autora i intèrpret és la iaia (la de l’Alba, però són moltes), que ens explica la seva vida mitjançant records disseminats, amb una naturalitat total. Una vida com tantes però no per això menys singular: la guerra civil, el festeig, la repressió, l’exili, la gana, la presó, l’alegria del primer amor, la tristesa de la pèrdua, la violència domèstica…Veiem/revivim els seus records amb cançons, teatre gestual, d’ombres, d’objectes…. Potser tants llenguatges acaben fent de menys la interpretació de […]

Joan Vázquez (Paquito forever) interpreta, també al piano, peces de diferents musicals de Stephen Sondheim, no necessariament les més conegudes (calma, que sí sona Send in the clowns, que va ser escrita en frases curtes donat que l’actriu Glynis Johns no tenia prou veu per mantenir les notes altes). Sondheim és un nom que sona a molts si bé als no musical lovers els pot costar citar més d’un parell d’obres seves. Compositor i lletrista, exigent amb si mateix (no va quedar convençut de les seves lletres a West Side Story!) és un mite del gènere que fuig de tonades fàcils, amb lletres madures, rimes d’orfebreria, no gaire ben tractat per la taquilla però lloat, amb raó, per la professió […]