Hebert Parodi

Fins als…Nadals casa perfectament a un espai petit, en aquest cas, el Club Onyric, al hall del Condal, que tantes bones vetllades ens va oferir la darrera temporada, on es crea de seguida connexió entre públic i intèrprets. Aquesta proximitat és bàsica doncs es tracta d’un espectacle que beu del cabaret. Estèticament ho és i té un punt de –lleugera- provocació, de pot passar qualsevol cosa i tot és susceptible de ser ridiculitzat…començant pel Nadal. Així, el punt de partida és simpàticament provocador (i innocent): i si ens carreguem el mes de desembre i així ens estalviem tot aquest rollo dels Nadals, que acaba embafant i que tothom critica? Es fa sorna de lestradicions, nadales, dels sopars familiars -siguin pijos […]

La Ruta 40 és potser la meva companyia preferida per les seves propostes, posades en escena, textos, magnífiques interpretacions de Sergi Torrecilla, Albert Prat i Alberto Díaz i de qui s’acompanyen. A més, no són previsibles sense que busquin, diria des de la distància, la sorpresa épatant sinó que busquen a cada moment allò que més els ajuda a expressar-se. Així, tant poden convidar-nos a una joia emotiva com l’enyorada El llarg dinar de Nadal, a tot un Pinter (La col·lecció), a un tractat contemporani sobre la memòria (Cúbit), a reviure revolucions socials (La lluita constant) o ara, a aquest Reiseführer, on el títol ens descol·loca. No us espanteu: guia de viatge. I és que aquesta obra reflexiona / ens […]

Hamlet, una altra vegada? Doncs sí i quina sort. La temporada passada la companyia valenciana Bambalina Teatre Practicable ens va acostar una Celestina, que a mi, apassionat del llibre, em va semblar potser la més humana (passional i visceral) que he vist … amb 2 actors i titelles. Ara, aposta igualment valent o temerària, aquest Hamlet, com la seva solitud interior acompanyada d’espectres, amb un sol intèrpret i 10 títelles. Malgrat conèixer, sigui a través del text o de les incomptables adaptacions (de Laurence Olivier a El rey león, de Kenneth Branagh a la proposta de l’any passat al Lliure…) a aquest príncep ¿trastornat? per la mort / assassinat del seu pare a la podrida Dinamarca, aquest Hamlet de Bambalina […]

Comèdia d’èxit mundial de Michael Frayn amb una relació especial amb Barcelona on s’ha representat força vegades. Admeto que no l’havia vist mai malgrat que les obres de teatre sobre el teatre, des dels musicals clàssics (42nd Street) al metateatre més actual (Infàmia) sempre ens captiven als que som “només” espectadors. A aquestes alçades tothom coneix l’estructura de Pel davant…: una companyia de teatre maldestre que representa una obra igual de cutre. La novetat és que en aquesta comèdia boja i efectiva veiem què fan (i els passa) a escena (davant) i també entre bambolines (darrere), i com les relacions, embolics, peculiars personalitats, bons i mal rollos…. rere l’escenari acaben impactant a la fictícia representació. El segon acte, el del […]

Hi anava amb objeccions, cert. Havia llegit que qüestionava el cànon i exigències estètiques imperants. Vaja, más de lo mismo i a sobre, sentir per part d’una dona molt atractiva la duresa de ser-ho (als lletjos ens molesten molt les queixes per suportar la bellesa). Vaig pensar en l’adaptació cinematogràfica de Frankie i Johnny on – potser- la dona més bonica del món, Michelle Pfeiffer, pretenia ser algú insignificant amb problemes per agradar (en teatre va ser Kathy Bates…). L’estàndard de qualitat de la sala i el nom de Bàrbara Mestanza (Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa), directora i co-creadora, em van animar a anar-hi. Sort que ho vaig fer. Una proposta càustica per no dir demolidora, crítica […]