Imma Romero

Existeixen molt poques oportunitats a Barcelona per veure els treballs escènics de Companyies africanes. Gràcies al Festival de Theatre en Français Oui!, que enguany arriba a la seva quarta edició, hem pogut veure a Barcelona l’espectacle Gibraltar, de la companyia de Burkina Fasso Ouaka Trane Théâtre. Aquesta proposta ens explica la història real del Salif, un jove de Ouaga, la capital de Burkina, que volia marxar a Europa per assolir l’èxit. Però el seu desig no contempla un gran obstacle, la frontera. Un espai regnat per alts i violents murs que el converteixen en la terra de ningú. Molts dels emigrants que aconsegueixen arribar-hi, es queden allà atrapats, errant entre el somni frustat i utòpic d’Europa, i la por i […]

Anar a veure un espectacle de màgia per les petites ments curioses és una experiència fantàstica. Els infants es queden encisats per l’il·lusionisme de les propostes. Com ha fet això mama? Ni idea fill. És màgia! El Mag Stigman, a més, té un feeling amb els infants excepcional. Amb un llenguatge proper, i amb un somriure d’orella a orella durant tot l’espectacle, és posa el públic a la butxaca des del minut 0. És capaç de fer malabars i de ballar dansa contemporània o Bollywood; i fer-nos ballar a tots plegats, petits i grans! Perquè diu que a ell, des de petit, sempre li ha agradat ballar i, sobretot, que tots ballem amb ell. ‘El circ dels impossibles’ és una […]

Posar en escena una història en temps real on l’acció es centra, en quasi tot l’espectacle, en la paraula, és tot un repte. La clau que això funcioni a la perfecció, i que atrapi a l’espectador allunyant-lo de mirar el rellotge o de moure’s de la seva cadira, és la gran qualitat del text, dels seus actors i de la seva direcció. Ens trobem segurament amb un dels grans texts de Jordi Casanovas. Un diàleg, de 80 minuts, que desgrana, a poc a poc, les misèries que amaga una parella recentment separada. Pere Riera proposa un ritme controladíssim, accions i emocions contingudes que inquieten a l’espectador fins arribar a un gran esclat final. Laia Marull i Pablo Derqui són capaços […]

L’avorriment, i la seva presa de consciència per part dels infants, és un ‘temazo’ pels pares i mares. Hi ha un moment en què, de forma aparentment inexplicable, els petits deixen de jugar amb qualsevol cosa que troben al seu abast, per a viure un autèntic ‘horror vacui’ cada cop que es troben sense saber què fer. Deixeu a un infant d’uns 4 anys només amb un aneguet de goma. És possible que als primers minuts brami, però després, veurem com a poc a poc s’inicia una autèntica aventura d’on sorgiran dracs, gegants i d’altres éssers fantàstics. L’Estaquirot Teatre, una companyia que porta més de 40 anys treballant amb el teatre familiar, demostra amb ‘L’aventura d’avorrir-se’ com en saben d’explicar […]

Quan sento a parlar de l’ ‘OFF de Buenos Aires’, o del nom de sales emblemàtiques com Timbre 4, tinc la fantasia de fer un llarg viatge a aquesta meca teatral i passar-me hores de sala en sala veient teatre sense parar. Fins que això no arribi però, la Badabadoc fa més dolça l’espera. Aquesta petita sala de Gràcia fa la fantàstica feina de portar-nos algunes de les joies que s’hi poden veure. Una d’elles és El amante de los caballos que, per cert, trepitja per primer cop terres més enllà de les fronteres argentines. La Companyia Moscú adapta un relat de l’autora nord-americana Tess Galagher, i porta en escena un monòleg que en veu baixa, ‘murmurada’, ens fa riure […]