És el primer cop que vaig a veure un espectacle per a nadons, amb el meu fill de 12 mesos. Sempre he cregut que la formació de públics, i sobretot la dels més petits, ha de passar per la participació activa de l’espectador. Per tal d’entendre el fet escènic, primer cal viure i entendre el teatre per dins. El paper de l’espectador passiu, assegut en una butaca, a les fosques i en silenci, ja vindrà més endavant. Primer cal gaudir el teatre de primera mà i, inclús, prendre’s el privilegi, per ser molt jove, de passejar tranquil·lament a quatre grapes per l’escenari. El meu fill va connectar des del minut 0. I va experimentar, per primer cop, els elements més […]
