Iván F. Mula

És interessant com, per necessitats socials i polítiques de dones, minories, classes desfavorides i els sectors més compromesos del món artístic, el teatre documental ha acabat per convertir-se en una constant dels nostres escenaris. D’alguna manera, s’entén que la millor manera d’explicar una realitat és intentar posar-la en escena en la seva forma més pura. En el cas de Raphaëlle, el format guanya encara més sentit, ja que, només el fet de tenir en escena una dona transsexual explicant en primera persona la seva història, ja li dóna un gran valor per la visibilització del col·lectiu del que es parla. L’obra és, realment, molt interessant, dinàmica i humana. Resulta fàcil empatitzar amb la protagonista, compartir les seves angoixes i preocupacions, […]

La suma de noms en un projecte artístic, més enllà del talent de cada un d’ells, no sempre significa un resultat escènic de gran qualitat. Fa falta que el conjunt de totes les aportacions tingui una coherència i estiguin ben coordinades per funcionar com una sola veu que elevi la història i la manera d’explicar-la. Aquest és, precisament, el gran mèrit i el principal valor d’Infanticida, un molt interessant monòleg musical ideat i protagonitzat per una fantàstica Neus Pàmies. D’entrada, l’actriu ha tingut l’enginyosa iniciativa de convertir en una òpera electrònica el colpidor text de la Caterina Albert, un concepte, sense dubte, original, sorprenent i, ja vist el resultat, apassionant. Per dur-ho a terme, ha comptat amb una audaç adaptació […]

Després de 40 anys de trajectòria fent riure en televisió, cinema i, sobretot, teatre, Tricicle ha decidit deixar els escenaris. Tot i haver declarat que es reserven el dret de tornar si, en algun moment, els ve de gust, sembla que Hits serà, veritablement, l’últim espectacle d’aquest estimat trio d’humoristes catalans. Això dóna, d’entrada, un aire especial i nostàlgic a aquest muntatge on recopilen alguns dels seus millors gags. Resulta emocionant comprovar en directe que els tres còmics continuen en plena forma, que la seva connexió escènica es manté intacta i que l’efectivitat dels seus esquetxos ha aguantat fresca fins al final. La proposta, però, recull només gags de la segona meitat del seu recorregut artístic i, per tant, es […]

Potser pel tipus de monòlegs còmics als quals estem acostumats a trobar-nos a la cartellera, a vegades, propostes amb una dramatúrgia més elaborada i una certa profunditat resulten una grata sorpresa. Mirta en espera és, en aquest sentit, un bon exemple d’espectacle unipersonal essencialment humorístic que, sense sortir del gènere, aconsegueix portar-lo una mica més enllà. L’actriu, dramaturga i directora Ángela F. Palacios planteja una història al voltant d’un personatge a l’espera d’un canvi important: aconseguir convertir-se en una gran actriu, trobar l’amor i, en definitiva, ser feliç. Uns desitjos i una actitud vital amb la qual, malauradament, és molt fàcil identificar-se. Palacios dota la peça d’un ritme àgil on el seu carisma impregna tot el conjunt. La seva Mirta […]

El fet que els artistes i les productores del nostre país s’hagin vist en la necessitat d’apostar tant per obres de petit format, amb només dos o tres intèrprets sobre l’escenari, ha propiciat, d’altra banda, que proliferin un bon seguit de petites joies que són ja, pràcticament, part del nostre patrimoni cultural. Com si ens estiguéssim especialitzant en el format, Herència abandonada se suma a aquesta tendència (amb segell Sala Flyhard, en certa manera) que resulta, en realitat, molt atractiva, quan el text i els actors aconsegueixen enganxar l’espectador. Lara Díez Quintanilla ha confeccionat en aquesta peça un joc d’incomoditats molt interessant on es barregen temes com la família, la pèrdua, els desitjos inconfessables i les mancances afectives. La història […]