Iván F. Mula

El millor del teatre contemporani és que ofereix la possibilitat de tractar problemàtiques actuals que han nascut de l’evolució mateixa de la nostra societat. Las cosas que faltan narra la història del Jaime i el Martín, una parella que, davant el desig irrefrenable de ser pares, ofereix una suma de diners a una dona a canvi del lloguer del seu ventre. Escrita i dirigida per José Pascual Abellán, l’obra es divideix en dues parts ben diferenciades: la primera, el conflicte que suposa la presa d’una decisió tan complicada i els motius que els empenyen a fer-ho de la forma més primària i clandestina. La segona, les conseqüències de la seva acció. L’espectacle planteja molt bé el dilema ètic dels personatges […]

Els mecanismes bàsics de la comèdia, en essència, no han canviat gaire al llarg dels segles tot i el que ens pugui semblar. L’autor i director Ivan Campillo, tot un especialista en la matèria, sorprèn aquesta vegada mostrant la seva vessant més clàssica en aquesta sàtira apta per tots els públics sobre el món del teatre inspirada en l’univers shakespearià. Curiosament, l’aire amable amb el qual s’ha construït l’obra, pensada per a un públic familiar, compensa aquí les exagerades composicions dels personatges, l’histerisme injustificat i el ritme frenètic tan propi del teatre de Campillo. Sembla que, d’alguna manera, l’energia desbordada de la companyia Apunta-Teatre ha guanyat en subtilesa i qualitat humorística prenent com a referent el teatre isabelí. Cal destacar també un bon disseny escenogràfic […]

El musical és un gènere, segons s’ha demostrat en diverses ocasiones, que acostuma a funcionar comercialment bastant bé a la nostra ciutat. Malgrat això, poques vegades ens arriben adaptacions catalanes d’obres si no és que són molt conegudes per l’espectador mitjà. Daniel Anglès, director de versions nacionals d’èxits com Les miserables, La bella y la bestia, Rent, Mamma mia! o Hair, ha comès la meravellosa temeritat de portar a escena aquesta tràgica història d’amor adolescent gairebé desconeguda pel gran públic i, a més, fer-ho sense escatimar recursos tot i no tractar-se d’una gran producció. Així, amb un total de 20 actors i cinc músics a escena, Per sobre de totes les coses és una molt lloable aposta, feta amb gran […]

En 1896, amb només 26 anys, Alfred Jarry va escriure i estrenar a París Ubu Roi, obra que, tot i només representar-se (originalment) dues vegades pel seu polèmic contingut, va revolucionar els conceptes de teatre dramàtic i de posada en escena, convertint-se en un clar antecedent del surrealisme i el teatre de l’absurd. L’adaptació d’un text com aquest, pretesament groller i excessiu, és un difícil repte per la facilitat amb que es pot caure en accentuar la caricatura sense aprofundir en les intencions reals de l’autor. En aquest sentit, el treball de dramatúrgia i direcció de Declan Donnellan és gairebé un miracle teatral. Ajudat d’un elegant disseny escenogràfic de Nick Ormerod, la història es presenta com a la torbadora fantasia […]

Patrick Marber és un dels grans noms de la dramatúrgia britànica actual. Conegut principalment per Closer, la idea de les relacions humanes presentades com un joc perillós és una constant en la seva obra i, probablement, a La partida (Dealer’s Choice), el seu primer text teatral, és on la metàfora es mostra de manera més evident. Escrita originalment l’any 1995, la història gira entorn de sis personatges que participen en una timba de pòquer al soterrani d’un restaurant, posant en joc, a més dels seus diners, el seu orgull, la dignitat i conceptes com ara el fracàs, l’amistat o la lleialtat. Julio Manrique ha dirigit de forma esplèndida un repartiment íntegrament masculí, respectant el ritme orgànic del relat, amb agilitat però […]