Iván F. Mula

La versió de Les criades de la innovadora companyia coreana Sadari Movement Laboratory és, probablement, una de les propostes que més expectació ha suscitat en el Festival Grec d’enguany. Aquesta circumstància, com ha passat altres vegades, pot jugar a favor o en contra de l’opinió generalitzada però, en qualsevol cas, de ben segur que és l’espectacle del qual tothom en parlarà. L’obra barreja el mètode teatral de Jacques Lecoq amb la dansa tradicional coreana, obtenint, doncs, una posada en escena que potencia el treball físic de les actrius, tot i que també deixant el seu espai pel text de Jean Genet. El resultat és un muntatge que destaca essencialment per la seva delicada bellesa. L’univers d’aquestes dues minyones que juguen […]

Estem massa acostumats (i no està clar qui té la culpa) a veure monòlegs còmics de contingut excessivament frívol i superficial, mancats d’història i teatralitat mentre que, a l’extrem contrari, els monòlegs dramàtics sovint s’excedeixen en la seva densitat emocional. El bon lladre és un molt interessant i equilibrat exercici dramatúrgic que barreja el thriller amb el costumisme més brut i, en veu d’un sol protagonista, aprofundeix sense renunciar a l’humor. Josep Julien fa una esplèndida composició actoral encarnant un personatge fracassat, maldestre i enamorat que relata la seva tràgica aventura com qui li explica a un amic el que li ha passat el darrer cap de setmana. El text de Conor McPherson està ple d’afilada ironia i aconsegueix plasmar […]

Molta gent només coneix a Antonia San Juan pel seu paper d’Estela Reynolds de la sèrie La que se avecina o per la seva antològica Agrado del film Todo sobre mi madre de Pedro Almodóvar. A Lo mejor de Antonia San Juan, una recopilació dels seus millors monòlegs, l’actriu demostra que el seu talent interpretatiu no té límits i que els rols que l’han fet popular no són més que una petita mostra del que és capaç de fer. San Juan és tot un animal escènic amb una intuïció visceral i una fantàstica complicitat amb el públic. Passa de la comèdia al drama amb una facilitat esfereïdora, demostrant la seva àmplia versatilitat de registres. Així, amb textos escrits per Félix […]

S’ha de tenir en compte, a l’hora de valorar un espectacle, quina és la disciplina escènica a la que pertany. No és el mateix una òpera que un text dramatitzat o un musical a l’estil Off-Broadway. Cada art té el seu llenguatge i també els seus límits. En aquest sentit, qui vagi a veure Mi Carmen flamenca hauria de tenir clar que es tracta d’un espectacle de dansa. La companyia andalusa d’Antonio Andrade ha adaptat la Carmen de Bizet, utilitzant l’estructura de la història i alguns dels seus temes més característics barrejats amb música flamenca moderna que incorpora, en directe, elements àrabs, jazz i salsa. La força d’aquest grup d’artistes és aclaparadora i aconsegueix, veritablement, transmetre la màgia de l’ambient […]

Samuel Beckett, guanyador del Premi Nobel de Literatura l’any 1969, és l’artífex de la que, probablement, és la darrera i més gran revolució teatral fins a l’actualitat. La seva dramatúrgia va sublimar el teatre de l’absurd amb plantejaments existencialistes, destruint les convencions narratives i elaborant una magistral poètica de les imatges que encara avui impressiona. Els dies feliços, tot i no ser tan coneguda com Tot esperant Godot o Fi de partida, és també una obra molt emblemàtica de l’autor i, potser, la més complexa d’aquestes tres. Escrita gairebé com un monòleg, cal destacar, d’entrada, l’incommensurable treball d’Emma Vilarasau com a Winnie, la senyora de mitjana edat enterrada fins a la cintura al bell mig d’un desert. L’actriu supera un […]