Iván F. Mula

Ara que, a poc a poc, comencem a poder veure amb una mica de distància la crisi econòmica iniciada el 2008, probablement, resulta més necessari que mai tractar el tema amb perspectiva, profunditat i mirada crítica. En aquest sentit, Lehman Trilogy és un excel·lent recordatori de l’origen del problema i les dinàmiques especulatives que van portar, finalment, al col·lapse de tot un sistema que, d’alguna manera, hauria d’aprendre la lliçó abans de començar a caure en els mateixos errors una altra vegada. L’espectacle fa una crítica necessària i entretinguda posant el focus en les diferents generacions de la família Lehman, des de la seva arribada a Amèrica l’any 1840 fins a la fallida del seu banc a principis del segle […]

La història de rivalitat de dues estrelles del Hollywood clàssic com Bette Davis i Joan Crawford és apassionant per diferents motius. Primer perquè il·lustra el final d’una etapa daurada d’una indústria cinematogràfica basada en un sistema de grans estudis on les seves estrelles van ser les principals damnificades. Segon perquè explica com aquesta rivalitat era, en realitat, l’única manera d’aquestes actrius veteranes de continuar rebent atenció mediàtica (i, per tant, feina) en un món misogin que les menyspreava per la seva edat. I tercer, perquè Bette i Joan, a la vida real, eren tan complexes i interessants com si haguessin estat personatges escrits pel mateix Tennessee Williams. En aquest sentit, Carme Elias i Vicky Peña estan a l’alçada de les […]

Malgrat que la importància i la influència de Sarah Kane en el teatre contemporani, especialment en el món anglosaxó, ja ha estat reconeguda per diversos estudiosos de l’art dramàtic, costa encara veure a Barcelona muntatges que s’atreveixin a portar a escena algun dels seus textos. Per aquest motiu, cal celebrar la valentia, en aquest cas, de la directora Loredana Volpe per arriscar-se a donar forma escènica a Ànsia (Crave), una obra d’una gran complexitat, gairebé inèdita a la nostra ciutat. Volpe ha optat per entregar-se al text, un poema malaltís a quatre veus intercalades, i donar tot el protagonisme a les paraules i la seva musicalitat. Es tracta d’una aposta difícil (tenint en compte que Kane sempre suposa un gran […]

Que ha arribat el moment que les dones prenguin la paraula, també als escenaris teatrals, és un fet ja innegable que, probablement, ha trigat massa a arribar. Lluny encara d’una paritat efectiva, moltes directores i dramaturgues han obert un camí que ja no té marxa enrere. A través d’ell, hem descobert tota una sèrie d’històries ocultes que esgarrifa només la idea de pensar tot el temps que han estat silenciades. En aquest cas, és Concha Milla qui pren el relleu de companyes de professió com Clàudia Cedó o Gemma Brió per parlar d’un tema íntim, delicat, personal i, sobretot, dolorós. La valentia amb la qual exposa una experiència traumàtica real amb l’objectiu de visibilitzar i obrir debat sobre la infertilitat […]

Tot i que La reina de la bellesa ja es va representar a Barcelona fa un parell de dècades, aquest nou muntatge dirigit per Julio Manrique coincideix amb un moment de major reconeixement del seu autor, gràcies a l’èxit teatral de La calavera de Connemara  i a la pel·lícula Tres anuncis als afores. Cal celebrar que, finalment, el públic comenci a situar a un autor tan interessant com Martin McDonagh, la figura del qual ja és, pràcticament, una mena de clàssic contemporani. En concret, l’espectacle protagonitzat per unes esplèndides Marta Marco i Marissa Josa conté algunes de les obsessions més malaltisses i fascinant del dramaturg irlandès com la toxicitat de les relacions humanes, la violència emocional, l’opressió del món rural […]