Iván F. Mula

És probable que el públic al qual no li agrada el teatre de Joel Joan (o el mateix Joel Joan, de fet) sigui un públic que l’actor i director, a aquestes alçades de la seva trajectòria, ja no aconseguirà convèncer mai artísticament. Serà un públic, però, que, per prejudicis o antipaties, es perdrà el plaer de riure amb les propostes d’una de les figures locals que millor executa els mecanismes narratius de la comèdia contemporània i que amb més habilitat ha assumit la tradició humorística nord-americana. Com a la majoria de les obres escrites per Joel Joan (amb Jordi Sánchez o, en aquest, Hèctor Claramunt), Escape Room és una peça que utilitza els recursos formals de la sitcom televisiva per, […]

Després de regalar-nos una magnífica versió musical del clàssic de Billy Wilder a Sugar. Con faldas y a lo loco, la productora Som-hi Films ara ens porta a escena una nova comèdia d’inspiració cinematogràfica. Es tracta d’una curiosa adaptació de la pel·lícula Els trenta-nou graons (1935) d’Alfred Hitchcock amb la peculiaritat d’haver estat reinventada com a comèdia i que només quatre actors interpreten els més de 100 personatges. Evidentment, el que més crida l’atenció d’aquesta peça de rellotgeria escènica és el ritme trepidant amb el qual cobra vida cada seqüència davant dels nostres ulls però també la gràcia amb la qual tot el repartiment va generant gags, paròdia situacions i crea singulars personatges. Més enllà d’això, cal destacar el bon […]

Per qüestions que tenen més a veure amb el model d’indústria artística que amb el talent autòcton, els grans musicals encara són una assignatura pendent del nostre panorama teatral. Potser la falta d’un alt nivell de producció és el que encara ens manté lluny de Madrid, Londres o Broadway, cosa que està molt relacionada amb la inversió i l’afluència de públic a les sales. Però, afortunadament, hi ha propostes com La jaula de las locas que s’apropen força al que hauria de ser un gran xou d’entreteniment musical. Com a mínim, des del punt de vista de l’experiència de l’espectador, aquest muntatge de més de dues hores de durada, aconsegueix divertir, emocionar i reivindicar valuosos missatges en favor de la […]

Malgrat que, per alguna raó, Stefan Zweig sembla que estigui de moda últimament, cal recordar que es tracta d’un escriptor de principis del segle XX mort l’any 1942. En concret, 24 hores de la vida d’una dona es basa en una novel·la publicada l’any 1929. Això pot ajudar a donar context a una història que, des de la mirada actual, pot semblar-nos una mica antiquada i carrinclona. No obstant això, també és important dir, a favor seu, que no resulta gens fàcil (ni habitual) adaptar a teatre musical textos d’aquesta densitat i complexitat. Per tant, que el resultat sigui entenedor i digerible ja és, en si mateix, tot un èxit. A més, aporta al panorama una nota diferencial. Lluny de […]

La perseverança del dramaturg Roc Esquius en estrenar noves històries de ciència-ficció és molt d’agrair pels amants del gènere però també per la salut del panorama teatral al qual encara escassegen aquest tipus de propostes. Després de combinar ciència-ficció amb comèdia (Mars Joan) i thriller (Sàpiens), en aquesta ocasió, Esquius torna a experimentar amb els límits del gènere plantejant-lo, aquesta vegada, com un intens drama familiar. L’autor parla de la incomunicació, les difícils relacions pare-fill quan no som capaços d’expressar les nostres emocions i de les seqüeles psicològiques de certs traumes. La química entre els actors Jaume Casals i Pep Antón Gómez, que ja havien treballat molt junts a la sèrie de TV3 La Riera, ajuda a fer funcionar la […]