Iván F. Mula

Fa molt de temps que les dinàmiques tòxiques d’oficina i els diferents maltractaments laborals formen part de la ficció teatral. A vegades amb el focus posat en el sistema i d’altres en les relacions humanes, el fet és que aquesta temàtica ens ha portat, al llarg del temps, obres tan memorables (i diverses) com Glengarry Glen Ross o El mètode Grönholm. En aquest cas, Bull sembla seguir, en part, la línia d’aquests dos exemples, centrant-se, tanmateix, en la violència quotidiana i, en concret, en l’abús entre companys davant d’una situació de competència extrema. Dirigit amb solvència per Pau Roca, el muntatge no esquiva la incomoditat sinó, al contrari, posa l’espectador davant les circumstàncies que, colpidorament, denuncia. Breu, directa i incisiva, […]

Inicialment, que part del col·lectiu artístic VVAA, creadors de peces com Like si lloras i Wohnwagen, s’hagi associat amb Íntims Produccions, artífexs de Wasted, per aquest muntatge resulta una idea d’allò més interessant i atractiva. L’energia jove, arriscada i compromesa dels seus espectacles anteriors genera, inevitablement, unes altes expectatives basades en aquests notables antecedents. Si a tot això, a més, li sumem el text de Mark Ravenhill, autor del qual havíem pogut veure fa uns anys una versió de Shopping and Fucking protagonitzada per Clara Lago i Quim Àvila, la perspectiva sembla encara més favorable. Potser és, precisament, per aquest motiu que la proposta no acaba d’estar a l’alçada del que podíem esperar. L’obra és inquietant i està magníficament ambientada. […]

Potser més coneguda com a novel·lista que com a dramaturga, gràcies a l’èxit al nostre país de Color de llet, Nell Leyshon és una escriptora anglesa que retrata molt bé la idiosincràsia de la família anglesa i la vida al camp, barrejant realisme i una certa poesia. En aquesta mateixa línia, se’ns planteja Si mireu el vent d’on ve, una proposta inquietant, plena de dramatisme i misteri. El més destacable del muntatge és un espai escènic impressionant que aprofita tota la profunditat de la sala i aconsegueix ambientar perfectament una història a mig camí entre la lírica visual, la bellesa onírica i la foscor d’un malson. La trama és, en part, previsible i no massa elaborada, malgrat el seu calat […]

D’ençà que la nostra actualitat ha entrat en una etapa políticament convulsa, hem quedat atrapats en una dinàmica d’estar farts de parlar sempre dels mateixos temes i, al mateix temps, no poder deixar de fer-ho. En aquest sentit, Sopa de pollastre amb ordi és una proposta molt interessant i molt adient per a aquest moment, ja que explora qüestions com la lluita social, els ideals, la resistència i el desengany final que estan molt presents en el nostre dia a dia, i ens aporta una nova refrescant perspectiva. L’espectacle mostra amb gran intel·ligència l’erosió emocional en una família anglesa al llarg de la història, des de la lluita contra el feixisme a la Guerra Civil Espanyola fins a la decepció […]

Adaptar un relat breu d’Oscar Wilde per convertir-lo en una obra de teatre de 100 minuts a la mida de Joan Pera no és una tasca gens fàcil. L’encarregat, en aquest cas, de dur a terme aquesta gesta ha estat el jove dramaturg Joan Yago que, anteriorment, ja ens havia demostrat el seu gran talent amb textos originals com Fairfly o You say tomato. Malauradament, en aquesta ocasió, el resultat no té la frescor ni la perspicàcia a la qual ens té acostumats. Com que intentar ser Wilde no és realista, sembla que s’ha optat aquí per construir una estructura que funcioni en termes narratius, jugant més a ser un conte de misteri que no tant una comèdia hilarant. La […]