Iván F. Mula

La comèdia romàntica és un gènere molt influït pel món cinematogràfic però, no obstant això, pot tenir molt bons resultats si se sap jugar bé amb els seus mecanismes. No és el cas, malauradament, de Prefiero que seamos amigos que neix d’un punt de partida tòpic (però funcional) per, després, no saber què fer-ne amb ell. La idea d’una dona enamorada del seu millor amic està molt gastada tot i que pot ser efectiva si es fa servir per generar gags originals, frescos o amb personalitat pròpia. Per desgràcia, el text del francès Laurent Ruquier porta la història cap a un lloc estrany i totalment irrellevant pel conflicte central per, finalment, resoldre-ho tot de forma precipitada i gratuïta. Potser per […]

L’òpera és un gènere preciós que, malauradament, es considera sovint elitista, potser pels preus, en general, poc assequibles de la major part dels seus grans muntatges per a alguns espectadors . Per sort, de tant en tant, trobem propostes a la cartellera que ens apropen un tastet de lírica en petit format i que serveixen per introduir als profans i divertir als experts. Àries de reservat és, en realitat, un concert de repertori teatralitzat on la dramatúrgia de Marc Rosich troba un grapat de bones excuses per regalar-nos un recital de clàssics de l’opereta alemanya. Amb un magnífic sentit de l’humor, Rosich dirigeix a Elena Martinell i Glòria Garcés en un estripat conjunt de moments hilarants, on les cançons no […]

A cada nou muntatge, cada cop resulta més una evidència que Llàtzer Garcia s’està convertint en una de les veus més rellevants de la dramatúrgia catalana actual. Amb Els nens desagraïts, l’autor i director tanca la seva trilogia sobre la família amb una proposta d’una rotunditat dramàtica especialment colpidora. L’obra, en aquest cas, està més orientada a radiografiar la idea del fanatisme i la manipulació vinculada a la religió; però també tornen a estar presents el dolor i les seqüeles psicològiques que provoca la disfuncionalitat dels llaços familiars. L’espectacle fa un pas endavant en la trajectòria artística del seu creador, aconseguint una atmosfera que, amb recursos i gust cinematogràfic, genera una pertorbadora barreja entre terror i fascinació. La peça juga […]

Una de les experiències més estimulants i esperançadores que ens pot oferir la cartellera teatral és veure propostes valentes i compromeses nascudes d’iniciatives dels creadors més joves. En aquest cas, My Lowcost Revolution és una arriscada reflexió sobre la idea de revolució en els temps actuals i la frustració generacional que genera el fet de voler canviar el món i mai aconseguir-ho. L’espectacle reflecteix molt bé la sensació de repetició històrica, d’haver de tornar a començar des de zero amb cada nova iniciativa o el desgast d’una lluita sense un rumb fix. Francesc Cuéllar, autor i director d’aquesta obra, ja ens havia mostrat la seva faceta d’artista compromès participant com a actor en muntatges d’esperit similar com la notable Los […]

Estem tan acostumats al fet que les històries d’amor estiguin explicades des de la comèdia frívola o la idealització romàntica que, quan ens presenten una proposta mínimament realista, la sorpresa resulta el doble de gratificant. Un cop l’any és un espectacle ambiciós, ja que ens relata una relació sentimental al llarg de tres dècades, però resolt amb agilitat, intel·ligència i molt bon gust pels petits detalls. Àngel Llàcer torna a demostrar la seva gran sensibilitat com a director i omple de cor i ànima l’habitació d’un hotel on els seus protagonistes comparteixen sexe, conflictes, amor i altres complicitats. És molt interessant veure com l’obra evoluciona des de l’humor lleuger de la primera escena cap a un to molt més profund, […]