Iván F. Mula

Publicat l’any 1944, Calígula és un text força pertorbador que reuneix algunes de les característiques més representatives del teatre d’Albert Camus: l’esperit pessimista, elements del teatre de l’absurd o la seva tendència cap a l’existencialisme. No obstant el seu interès, però, no resulta fàcil portar-la a escena, ja que l’escassa evolució psicològica del seu protagonista pot fer caure el muntatge en una densitat narrativa poc desitjable. Malauradament, Mario Gas no ha sabut superar aquest parany i ens ofereix una direcció poc imaginativa a la qual li manquen solucions que donin agilitat o una certa vida a un conjunt bastant estàtic. L’escenografia, a més, va en consonància d’aquestes carències, apostant per una simplicitat pobra i estèticament insípida. Només l’incommensurable talent de […]

Finalment, després de presentar-nos In Memoriam i Revolta de bruixes amb repartiments separats (i sense tenir en compte l’espectacle infantil Moby Dick), ha arribat el muntatge on la Kompanyia Lliure ha pogut lluir el seu gran potencial com a grup en conjunt. De la mà del brillant director Pau Carrió, que ja havia demostrat el seu talent amb les posades en escena de Victòria d’Enric V, L’hostalera i Hamlet, aquests joves actors i actrius han trobat el vehicle perfecte per oferir-nos un magnífic entreteniment teatral que és un veritable recital de carisma. Equilibrada, esplèndidament dirigida, àgil i divertida, aquesta comèdia shakespeariana encaixa com anell al dit amb la idiosincràsia de la companyia, on tots i cadascun d’ells i elles tenen […]

La productora Sixto Paz, responsable de propostes tan interessants com Pulmons, L’efecte o Història, entre d’altres, continua creixent i experimentant aquesta vegada associant-se amb la companyia PSIRC, amb qui han creat un espectacle visualment bellíssim. Tender Napalm és un conjunt d’al·legories sobre la fatal pèrdua d’un fill per part d’una parella. La tristesa, la ràbia, la lluita contra el dolor i la por, entre moltes altres emocions i pensaments, queda perfectament plasmada en aquest muntatge que barreja textos essencialment metafòrics amb una poètica del llenguatge físic exquisida. Resulta al·lucinant la fluïdesa amb la qual s’han integrat les coreografies de moviments amb els diàlegs i les diferents escenes. No només aconsegueixen que tot encaixi a la perfecció sinó que, a més, […]

Gràcies a l’èxit de l’encara recent i memorable muntatge d’Incendis, el teatre de la nostra ciutat ha començat a obrir-se, a poc a poc, als textos i les històries de països de l’Orient Mitjà que estan resultant, a més, propostes molt interessants. En el cas d’Històries d’Istanbul, l’obra fa un retrat dur però realista d’algunes situacions i personatges quotidians de la Turquia actual. L’autora, Yesim Özsoy, aconsegueix una poètica crua a través de la desesperança i explica (sense justificar) alguns dels comportaments i formes de pensar més menyspreables del seu país. Malauradament, en aquest trist relat poc espai queda per l’optimisme (això és part del seu valor com a denúncia social) però sí per alguna pinzellada d’humor subtil. Com en […]

Potser més conegut pels seus treballs com a guionista de televisió (Plats bruts, Jet lag) que per la seva faceta de dramaturg (malgrat haver escrit i dirigit peces tan interessants com la recent New order), Sergi Pompermayer és, al cap i a la fi, un autor amb molt d’ofici. Si analitzem la manera en la qual està estructurada la història, la funció de cadascuna de les escenes, la descripció dels personatges o, fins i tot, l’ús dels diàlegs, trobarem que Sacrifici compleix tots els requisits que qualsevol manual d’escriptura exigiria a una història ben explicada. No obstant això, la proposta no aconsegueix aportar res original, nou o qualsevol cosa que no hàgim vist abans moltes vegades en innombrables obres de […]