Iván F. Mula

Quan d’un autor tan suggerent i interessant com Tennessee Williams, del qual creiem conèixer la seva obra de cap a peus, apareix material inèdit, es produeix una excitació gairebé màgica. En aquest cas, es tracta de One Arm, un relat curt escrit l’any 1942 que el mateix dramaturg va adaptar al cinema vint-i-cinc anys després, tot i que els estudis de Hollywood mai es van atrevir a produir la pel·lícula. Mig segle més tard, Moisés Kaufman, dramaturg i director veneçolà resident a Nova York, va fusionar el relat curt i el guió cinematogràfic en una versió teatral que, ara, ha dirigit Agustí Estadella pels escenaris catalans amb molta habilitat i gran encert. Amb un repartiment ample i variat per tractar-se […]

La figura de Lorca és tan important pel teatre i la poesia en llengua castellana que, afortunadament, veiem sovint a la nostra cartellera muntatges de les seves obres o homenatges a la seva figura. El que té d’especial aquesta proposta de Pep Tosar és que ha sabut trobar un magnífic equilibri entre el teatre documental, la poesia dels seus textos i el seu esperit musical amb un resultat excel·lent i molt poc habitual. El producte de combinar la lectura dramatitzada amb testimonis d’experts sobre la vida de l’escriptor granadí i el duende de la guitarra, percussió, veu i ball flamenc en directe és tan preciós, encertat i emotiu com hipnòtic. Estem davant d’un esplèndid homenatge a la persona que va […]

Una de les coses més difícils de trobar en el teatre actual són espectacles que portin en el seu esperit un procés de creació veritablement lliure. 30/40 Livingstone té la gran qualitat de transmetre aquesta llibertat tan enyorada, així com una personalitat i originalitat molt especials. Malauradament, el fet que en Sergi López i Jorge Picó, directors i intèrprets del muntatge, hagin creat allò que han volgut no exclou el resultat de ser una proposta un pèl fallida. Plena de referències psicològiques i antropològiques, l’obra planteja la història d’un home que busca… tot i que no sap ben bé què. Aquest conflicte es mou en un terreny de teatre de l’absurd farcit de metàfores sobre la vida i la societat […]

Tot i ser l’obra de Shakespeare més representada del món, als nostres escenaris feia molt temps que no veiem un Ricard III acadèmic, més enllà de variacions interessants com la que va protagonitzar Quim Àvila amb dramatúrgia de Gerard Guix. En aquest cas, només per veure en Lluís Homar interpretar un personatge tan sucós i emblemàtic, tot el muntatge ja val la pena. El veterà actor demostra el seu talent interpretatiu emportant-se tota l’atenció amb complicitat del director Xavier Albertí que li deixa un gran espai de lluïment. Divertit, ple de matisos, tràgic i pervers, cada monòleg del rei deforme resulta una veritable lliçó i un plaer hipnòtic. Malauradament, la sobrietat de la proposta, en alguns moments, resulta massa freda […]

L’equilibri entre el drama i la comèdia, tot i ser desitjat per molts dramaturgs i directors contemporanis, no sempre resulta fàcil de trobar. Afortunadament, de tant en tant, apareixen peces que despunten per la seva mala llet, acidesa i el seu tràgic sentit de l’humor que ens diverteixen tant com ens pertorben de la manera més lúdica. Els tres aniversaris és un d’aquests muntatges que aconsegueixen fer riure des del magnífic patetisme dels seus personatges i les seves misèries sense renunciar a la part més fosca de les seves històries. El text de l’alemanya Rebekka Kricheldorf ofereix una visió renovadora de Les tres germanes de Txèkhov on l’alcohol té un paper protagonista com també la frustració, l’avorriment i una certa […]