Iván F. Mula

Que Marc Rosich és millor adaptador que dramaturg és un fet que, analitzant la seva trajectòria, resulta cada vegada més evident. El seu punt fort acostuma a ser el concepte, el punt de vista, la descripció de l’univers i dels personatges… i no tant els diàlegs o el desenvolupament narratiu quan és ell qui signa el text original. En aquest sentit, A tots els que heu vingut té un punt de partida brillant i un magnífic embolcall farcit de detalls de gran intel·ligència, com ens té acostumats aquest lúcid director. Mercè Aránega interpreta de forma esplèndida una iaia convergent, recentment vídua, decebuda amb Jordi Pujol i que només es consola amb la música de Núria Feliu. El retrat d’aquesta senyora […]

Amb la força que el mateix nom de la companyia promet, El Martell presenta en el seu segon espectacle un variat compendi d’escenes relacionades amb temes com la violència o la injustícia. L’esperit de denúncia política i social de la proposta és efectiu i serveix com a recopilació de tristeses que s’han patit i es pateixen arreu del món des de fa segles. La dramatúrgia de Laia Alsina i Ferrer està construïda com una mena de calidoscopi en el qual es barregen totes aquestes situacions terribles que, finalment, desemboquen en un crit de malestar col·lectiu bastant catàrtic. El problema és que el ventall resulta tan ampli que la pretesa contundència acaba per diluir-se en la seva pròpia diversitat. No és […]

En un moment en el qual l’oferta de monòlegs humorístics és tan ample, resulta reconfortant trobar un artista que marqui la diferència aportant alguna novetat al gènere i si, a més, transmet algun tipus de missatge, com és el cas, encara millor. El nou espectacle de l’actor, còmic i dramaturg Gabriel Córdoba és un divertidíssim viatge emocional a través dels somnis d’un jove de poble que es trasllada a viure a la gran ciutat per convertir-se en una gran estrella. Amb una depurada tècnica de Stand Up clàssic, el show regala a l’espectador un gran ventall d’acudits efectius i situacions hilarants on el genuí punt de vista del protagonista juga amb els tòpics de l’homosexualitat per trencar tots els tabús […]

No és habitual veure adaptacions teatrals de novel·les als nostres escenaris. Si l’autor del text, a més, és Dostoievski i qui el porta a escena, una companyia emergent, la cosa resulta encara més insòlita i, per tant, interessant. En realitat, fa temps que els integrants de la Ignífiga han demostrat un interès especial per adaptar textos d’una gran complexitat, aportant una maduresa i una inquietud artístiques al circuit independent realment dignes d’elogi. Per aquest camí de vocació experimental, han passat textos de l’holandès Peer Wittenbols, Txèkhov o l’escriptor alemany Heinrich Von Kleist, sempre sota la direcció del brillant Pau Masaló. En el cas que ens ocupa, podem observar alguns dels trets diferencials del grup que comencen a ser ja també […]

De tots els temes que han servit, des de l’inici de la crisi, per inspirar peces de teatre social, sàtires i comèdies musicals, la difícil situació dels autònoms d’aquest país encara estava pendent de revisió. Amb molta gràcia i originalitat, Álex Martínez Vidal i Andreu Rami han decidit ser els encarregats de dur a terme aquesta missió amb un resultat refrescant i molt divertit. Seguint l’evolució d’un protagonista que es queda a l’atur i decideix fer-se autònom, la proposta ens explica la història amb un format d’esquetxos molt efectiu, amb bon ritme i un grapat d’idees força enginyoses. Especialment, destaquen la química humorística dels dos actors, els vídeos on es paròdia un telenotícies del futur (probablement, el més hilarant de […]