Iván F. Mula

Després de sis anys des del seu debut el 2010 i set propostes teatrals, és tot un goig veure a la Companyia La Calòrica créixer artísticament abordant temes cada vegada més ambiciosos i complexos. A El Profeta el grup ha optat, per primera vegada, per un to més seriós demostrant una certa maduresa que, si bé ja existia d’alguna manera en les intencions dels seus anteriors espectacles, mai s’havia manifestat de forma tan serena. L’obra combina tres trames on entren en conflicte la fe i la ciència per obrir una reflexió sobre aquesta lluita ideològica al llarg del temps. Dirigit (com sempre) per un eficaç i imaginatiu Israel Solà, el muntatge barreja drama i misteri afegint unes interessants pinzellades de […]

És molt interessant com la Sala Flyhard està obrint, a poc a poc, camí a nous gèneres i subgèneres poc vistos o inèdits fins fa no gaire a la dramatúrgia catalana. D’aquesta manera, hem vist comèdies romàntiques amb protagonistes homosexuals (Smiley), sàtires sobre el terrorisme (Burundanga) o la violència policial (El rei borni), i, fins i tot, obres de terror de sèrie b (Es fa fosc). En aquesta mateixa línia d’innovació, Tortugues és una història d’amor que combina humor amb estrafolàries teories de física quàntica. El text de Clàudia Cedó és intel·ligent i està molt ben mesurat. El punt de partida serveix, exemplarment, per generar gags i situacions de gran comicitat com per obrir pas a reflexions més profundes sobre […]

S’ha de reconèixer que el Teatre Nacional, quan vol, sap programar obres que, agradin o no a tothom, tenen tots els elements (formals i temàtics) per representar el model de teatre públic que contenta als seus espectadors més fidels. Escrita i dirigida per Pau Miró, Victòria és un relat històric sobre l’estraperlo dels anys 50, la por, els secrets i la dignitat social molt més senzill, en realitat, que el que pretenen les seves ambicions. L’ambientació de l’època, tant en vestuari, escenografia com en petits detalls com els llibres i còmics que llegeix el personatge més jove, estan perfectament cuidats i això dóna una gran versemblança al muntatge. Malauradament, al text li falta pols narratiu, intriga, ritme, empenta de thriller. La història […]

Després d’un Hamlet ambiciós recolzat sobre el talent de Raimon Molins que, en certs aspectes, els va venir una mica gran, Projecte Ingenu aborda en aquesta ocasió la tragèdia més comercial de Shakespeare on, aparentment, la joventut dels intèrprets sembla més adequada pels personatges i l’esperit de l’obra. Sota la direcció, ara en solitari, de Marc Chornet, el muntatge és una versió àgil, tendre i estilitzada del clàssic anglès on el romanticisme, com acostuma a passar amb aquest text, pren força protagonisme. Juntament amb el bon treball interpretatiu de Carlos Cuevas i, en general, de tot el repartiment, cal destacar, en especial, la Julieta d’una Clàudia Benito que combina naturalitat amb emoció i una construcció de personatge molt encertada. El […]

L’esplèndid equip de La Perla 29 ha anat polint, al llarg del temps i dels seus muntatges, una particular estètica basada en el bon gust tan influent que després altres companyies han volgut imitar sense mai acabar d’aconseguir els mateixos resultats. Dirigida per Oriol Broggi, com sol ser habitual, Els cors purs és una nova demostració d’aquest fascinant poder visual de les seves produccions, on la poesia del moviment, l’espai sonor i la música formen un embolcall perfecte per la feina dels actors. L’obra està basada en la novel·la Mary de Cork de Joseph Kessel, un drama situat a la Irlanda de principis del segle XX. L’analogia amb Espanya, per la presència de la religió catòlica i el fet d’haver patit […]