Iván F. Mula

L’humor és un misteri que molts pensadors com Aristòtil, Bergson o Freud han volgut desentranyar amb més o menys encert al llarg dels segles. Malauradament per ells, resulta molt complicat explicar els veritables mecanismes d’allò que ens fa riure i el perquè. En realitat, la comicitat més pura, per la seva immediatesa, no demanda reflexions molt intel·lectuals sinó que, més aviat, és una experiència que acostuma a explicar-se per ella mateixa. Una mica en la línia d’aquesta filosofia, Brujas és un espectacle honestament construït des de l’espontaneïtat, la naturalitat i una intuïció gairebé ingènua que, a la vegada, és sublim. El nou espectacle de Lolita Corina, companyia reconeguda gràcies a l’èxit del seu anterior treball Las gallegas, és una molt […]

En general, el teatre alemany acostuma a ser un material feixuc i cerebral que no fàcilment es pot portar a escena amb el dinamisme i força necessàries per fer-lo atractiu al públic. Aquesta nova versió de Woyzeck, trencadora obra pòstuma de Georg Büchner, ja presentada originalment desembre passat al segon Parking d’hivern, aconsegueix fer digerible un text complicat, sense alleugerar-lo, i, a més, adaptant-lo per homenatjar al seu autor del qual s’acaba de celebrar el 200è aniversari del seu naixement. Per aquest motiu, la peça compren també altres dels seus escrits, cartes i, fins i tot, informes mèdics del seu pare on explica casos tan esfereïdors com el d’una noia que va intentar suïcidar-se empassant-se agulles de cap. Amb tot […]

Els espectacles de peces curtes tenen molts avantatges, per exemple que, com que no estan lligats a una història, poden permetre’s més experiments escènics, resulta més fàcil equilibrar el protagonisme d’un gran grup d’actors i, a més, es pot dedicar més atenció a enriquir l’univers de la proposta. La part negativa de tot plegat és que, sense progressió dramàtica, costa molt més mantenir l’interès de l’espectador durant llarg temps. Això és més o menys el que li passa a Spoon River, el nou muntatge dirigit per Marc Martínez. Basada en una antologia de poemes del nord-americà Edgar Lee Masters, l’obra és una compilació de petits episodis independents que representen les diferents reflexions, angoixes, frustracions, bons records i desitjos del morts d’aquesta […]

Resulta molt enriquidor per la cultura teatral d’una ciutat que existeixin joves artistes que provin a escriure les seves pròpies obres. Sigui per fer una comèdia comercial com alguna cosa més arriscada, el més important és l’honestedat i modèstia amb la qual abordin el projecte, conscients de qui són i de què són capaços de fer. En aquest cas, l’actor Dani Amor és tot un exemple de franquesa. Com a jove dramaturg, ha escrit una divertida trama d’embolics molt marcada pel to i el ritme de les sitcom televisives americanes, així com les comèdies romàntiques dels anys 90, que són dues de les referències que més han influenciat a la seva generació a l’hora d’interpretar el món, l’amor i els […]

Coneguts com a actors de musical i per la televisió, Pablo Puyol i David Ordinas juguen a riure-se’n d’ells mateixos en aquest espectacle d’humor i cançons fresc, senzill i desenfadat. Amb una guitarra i alguns instruments de percussió com a únics elements per recolzar-se, els dos actors demostren una bona química escènica, capacitat d’improvisació i una certa mala llet molt divertida. L’espectacle és dinàmic, ràpid i molt entretingut, de manera que els més o menys 90 minuts que dura es passen volant. Ara bé, no aporta res de nou com a concepte. Ni és un xou bèstia, ni salvatge, ni més provocador que qualsevol proposta de cabaret o teatre de sessió golfa. De fet, gairebé en tot moment, és molt amable […]