Jordi Bosch Argelich

El Cirque du Soleil ofereix una versió revisada del seu espectacle paradigmàtic. Alegría va presentar-se en societat, a Barcelona, ja fa més de vint anys. 14 milions d’espectadors, 255 ciutats de 40 països després, s’observa un gir més cap a l’audiovisual que per la poesia, però la sensació de perill constant segueix tenint el principal protagonisme. Barres acrobàtiques, jocs de roda, hula hoops, contorsions, pals de foc, llits elàstics o els incomparables trapezistes finals farceixen l’escenari de risc i emoció estètica en grau superlatiu. Tot amanit amb l’actuació d’una parella de pallassos espanyols, Pablo Bermejo i Pablo Gomis, que amb el seu clown exquisit recorren tota la funció i omplen de tendresa els instants previs a les grans exhibicions acrobàtiques. […]

Dues persones al servei de la utopia, immersos en un univers oníric a partir d’una situació aparentment simple. Aquest és el patró que explota la parella creativa formada per la Lluïsa Cunillé, a l’autoria, i l’Albert Arribas, a la direcció. El jardí i El gos mostren també aquest esquema. Dos intèrprets a l’escenari dramatitzen retrobaments, encontres i coincidències que tot ho trasbalsen i tot ho canvien. Aquest cop, però, la complexitat augmenta perquè els fantasmes que transformen el rumb de la protagonista són diversos. I tots representats per una majúscula i sublim Berta Giraut, que dibuixa amb traça i agilitat les característiques de tres personatges molt diferents entre si. La precisa dicció dels diversos accents que prenen permetrien seguir l’obra […]

Vida i geografia tenen trets en comú: la impossibilitat d’establir un traç uniforme o d’una sola manera de fer-se comprensibles, l’acumulació de trets distintius que provoca una diversitat fora mida que, sovint, les fa incomprensibles, inescrutables, inassolibles… A la vida, a més, hi podem afegir la incertesa de diverses dimensions. Entre altres, la temporal, en la que el present es defineix per les restes que romanen del passat i les seves conseqüències, o la emocional, motor de caos i, alhora, generadora de desitjos que ens projecten al futur. Pol Guasch, en la seva creació literària (premi Llibres Anagrama de Novel·la 2021), posa en joc en forma d’al·legoria els dos conceptes i els combina per parlar del vincle, els orígens, el […]

Els antípodes són, per definició, la part de la Terra que se situa a l’altre extrem del mateix diàmetre. Podria englobar Nova Zelanda i Austràlia, en el nostre cas. Quan utilitzem el terme en clau humanística i no geogràfica, ens referim a l’espai mental on se situa l’individu que pensa o actua de forma totalment oposada a la nostra. A Austràlia, l’obra amb la que l’Israel Solà s’estrena com a autor en solitari després del seu recorregut per la companyia La Calòrica, les dos accepcions s’uneixen per tractar el concepte de família. I és que les tres germanes protagonistes posen en joc, a l’altre cap de món, caràcters ben diferents producte de les seves trajectòries vitals, i es fan conscients […]

La vida i la mort, la quotidianitat, a Grover’s Corners, una petita localitat nord-americana de l’estat de Nou Hampshire, fonamentalment d’ideologia republicana, a principis del segle XX, és l’eix narratiu de La nostra ciutat, un text de Thornton Wilder guardonat amb el Premi Pulitzer de Teatre l’any 1938. Es tracta de possiblement la peça més representada als Estats Units, on es diu que no hi ha dia que una companyia, ja sigui professional o amateur, no la porti a escena. És un text recorrent en escoles de teatre d’arreu del món, bàsicament per la senzillesa i el ritme dels diàlegs i seu caire dinàmic i coral. Estructurat en tres actes diferenciats per salts en el temps (1901, 1904 i 1913), […]