Jordi Bosch Argelich

Una illa ens planteja dos dilemes propis de la nostra societat i dels nostres temps: l’individualisme enfrontat a la idea de col·lectiu, i el paper que té la intel·ligència artificial en tot plegat. L’Agrupación Señor Serrano, amb la direcció i el guió a càrrec de l’Àlex Serrano i en Pau Palacios, aborda aquestes temàtiques a través d’un espectacle ple de poesia, i en el que els efectes visuals, lluny d’allò que ens té acostumats, esdevenen un pont força sobri de diàleg amb l’audiència. Després de mesos de recerca, investigació i consultes amb la intel·ligència artificial, la companyia va a la recerca d’un espai idíl·lic des del que podria sobreviure la mateixa civilització humana. La demanda inicial consisteix en la creació […]

Quan Giacomo Puccini (1858-1924) va composar Turandot, va retratar a través d’una trama plena de cruesa, inspirada en un antic conte persa i ambientada a la Xina mil·lenària, una princesa sense ànima, incapaç d’estimar, freda i implacable, que vivia reclosa voluntàriament per protegir-se d’un sentiment que temia. Només perdria la seva virginitat amb un home de sang reial que resolgués els enigmes que li plantejaria. El fracàs suposaria la mort. Donat el cas, i davant la seva reticència a lliurar-se al príncep que havia superat els reptes, aquest li ofereix una sortida: si endevina el seu nom abans de fer-se de dia, ell morirà. L’ària Nessun dorma (“que ningú no dormi”) pren aleshores el paper protagonista, perquè aquella nit ningú […]

Carmen Marfà i Yago Alonso formen una dupla creativa que demostra que escriure a quatre mans és possible. Recomanable, fins i tot. La precisió, el ritme i el contingut d’absolutament cada frase de La pell fina semblen haver sorgit d’un procés experimental de laboratori, d’escola de teatre. I ben bé és així. Els dos mostren el seu treball d’equip mitjançant cursos d’escriptura i direcció de comèdia teatral a La Llama School, i junts han escrit i muntat alguns dels èxits més destacats de la dramatúrgia contemporània catalana, com Ovelles (2018) o Instruccions per enterrar un pare (2020). L’Eloi i la Sònia, una parella jove i il·lusionada, reben la visita del Nacho, el seu amic de l’ànima, i la seva darrera […]

Federico García Lorca i la seva visió ancestral de les passions, les gelosies i, en definitiva, de les tradicions i les llegendes que justifiquen i mouen des de les profunditats els éssers humans inspiren aquesta mena d’spin off, com es diria en el món de les sèries, de Bodas de sangre, una de les grans tragèdies del poeta, novel·lista i dramaturg granadí. Tot s’inicia amb una boda rural. La Núvia (nom que esdevé propi al text) fuig amb el seu enamorat, en Fèlix, la família del qual és culpable de la mort del pare i el germà del Nuvi (que també així és com es coneix) i la festa es trenca. La persecució posterior acaba en mort a cops de […]

  A inicis del segle XIX, es troba a l’abadia de Bura Sancti Benedicti (Benediktbeuern, Alemanya) una col·lecció de poemes o cants (carmen, en llatí) del segles XII i XII procedents possiblement de convents austríacs. Els goliards, els seus probables autors, eren monjos o estudiants de vida eclèctica, alternativa i poc ortodoxa, i en els seus textos parlen del plaer de la vida, de l’amor o del gaudi de la natura. Els Carmina Burana (carmina, mot esdrúixol llatí, i per tant sense accent gràfic, que sovint fem pla per error), són un elogi al vi, al joc, a la fortuna i, en definitiva, al destí, i esdevenen una crítica a les classes socials, al poder i, especialment, a l’estament eclesiàstic. […]