Jordi Bosch Argelich

D’alguna forma, des de la meva perspectiva, Els Amics de les Arts són a la música el que Marc Artigau és a la literatura o Minoria Absoluta als mitjans: eficàcia, lleugeresa, simplicitat. I, és clar, el combo, com a equip d’autoria, sota la direcció escènica de Sergi Belbel, funciona. Eficàcia, perquè el missatge arriba a tothom, i assoleix l’objectiu d’agradar des d’abans de començar. El públic hi va tan predisposat que la barreja no pot fallar. Fins i tot es veuen cops de maluc amb la sintonia inicial, com aquell qui va a un concert. Lleugeresa i simplicitat, perquè no aprofundeixen en res. Tot queda a la pell. La col·laboració garanteix sensibilitat, però millor no gratar gaire, que no hi […]

Golfus de Roma esdevé una autèntica festa del teatre, del clown, de la rauxa, de la picaresca, de la innocència i de l’amor. Amb una posada en escena magistral, una escenografia molt cuidada que interactua amb els artistes en tot moment i un acompanyament musical amb un gran pes en el directe, l’espectacle és veritablement captivador, ja des d’abans de començar. Tots els detalls es mostren cuidats fins a l’extrem. La música, sota la direcció d’en Xavier Mestres, és vibrant, marca el ritme de l’escena amb precisió i fins i tot acompanya molts dels slapstick que farceixen la interpretació. És un privilegi gaudir d’Stephen Sondheim, i la seva composició garanteix d’entrada l’èxit. La il.luminació, el efectes de so, la inclusió […]

El teatre de Txékhov conté una fina ironia que Christopher Durang va saber transformar en sarcasme en un aclamat guió, sota el títol Vanya and Sonia and Masha and Spike. Avui tenim la possibilitat de gaudir-lo a les nostres sales, gràcies a la coproducció de T de Teatre, Bitò i La Brutal. De fet, el segell de T de Teatre es fa notar amb solvència gràcies a l’actuació de la Marta Pérez i la Carme Pla. L’equip que dirigeix David Selvas sembla moure’s, de vegades en excés, a l’entorn d’aquests dos monstres de l’escenari. Donen vida a dos caràcters antagonistes, a través dels quals es mou la trama. La Masha (Marta Pérez) arriba a la casa familiar amb l’estol d’una […]

La conjugació de primeres vegades dona resultats a priori incerts, però la manca d’experiència no implica manca de talent. I el talent, a “La trena”, hi és present en tot moment. El primer llibre de la directora i guionista Laetitia Colombani és un autèntic fenomen editorial a casa nostra des de la seva traducció, ara fa quatre anys. El primer repte d’aquest calibre per la Clara Segura com a directora esdevindrà, segur, un autèntic fenomen en aquesta temporada teatral acabada d’estrenar. Tot i l’experiència en la direcció artística a Cobertura, amb Bruno Oro, l’actriu s’estrena al capdavant d’un equip que, majoritàriament, ja va triomfar amb Les noies de Mossbank Road amb una traça espectacular, un domini del ritme, de la […]

Quan la Biblioteca de Catalunya obre les portes, alguna cosa màgica és a punt de succeir. I si el teatre aporta, a més, la seva intrínseca dosi de màgia, l’experiència és doble. La Perla 29 produeix l’adaptació teatral de l’obra de la Irene Solà, un cant a la natura amb mil cares, on l’ésser humà és un element més, on tot pot canviar per un llamp, la pluja, uns bolets, un animal que t’és fidel, o un que pot atacar-te en qualsevol moment. Un èxit editorial que va trencar motlles i que va merèixer diversos premis, entre ells, la quarta edició (2019) del Premi Anagrama i un dels 13 Premis de Literatura de la Unió Europea 2020, que es concedeixen […]