Jordi Bosch Argelich

Estem de festa, amics i amigues del teatre musical. L’oferta que Barcelona ens mostra aquestes setmanes és fantàstica, tot i que tingui un cert aire de versió permanent i de regal que tal i com ve se’n va. El Teatre Apolo ens presenta Fama, el musical, i enceta la curiositat pop especialment d’aquells i aquelles que vam somiar amb la sèrie televisiva d’inicis dels 80, quan érem adolescents. Em pregunto quina expectativa pot tenir qui no ha conegut en Leroy, el Bruno, el professor Sorosky o la Lydia, la professora de ball. És com anar a veure un pessebre sense saber qui representa cada figura… Però aquesta gent té l’avantatge de no esperar més del que veuran sobre l’escenari. I […]

El teatre Victòria ens brinda la possibilitat de gaudir d’un espectacle musical de primer ordre. Consolidat en les autèntiques capitals del gènere, Billy Elliot El Musical arriba a un Paral·lel que sembla ressorgir. Ja arribarà el dia, esperem, que les produccions pròpies i els espectacles en català omplin els escenaris d’una avinguda força maltractada els darrers anys. De moment, veure-hi les voreres plenes d’espectadors i sentir el ressò de les entrades exhaurides és ja una gran notícia. L’escenografia és probablement un dels aspectes més rellevants de l’espectacle. Completa, constantment canviant, aporta l’atmosfera que cada escena necessita i confirma que es tracta d’un muntatge d’alta volada. A banda d’aquest aspecte tècnic, destaca l’actuació del jove protagonista. El paper s’adopta per torns […]

Una llegenda japonesa afirma que quan dues persones estan destinades a estar juntes, un fil vermell invisible lligat al dit petit de la mà els uneix des del dia que neixen. El fil no es pot trencar mai, i té el poder de lligar aquestes dues persones per sempre, malgrat la distància i les aparents diferències. Seguint aquesta idea, i amb el canvi que els anys produeix en dues vides tan diverses i allunyades, l’Àlex i el Bruno reviuen a Smiley, després de l’amor l’experiència sentimental nascuda a Smiley, una història d’amor, la comèdia romàntica d’en Guillem Clua estrenada a la Sala Flyhard el 29 de novembre de 2012. Després de fer el salt al Teatre Lliure, al Club Capitol, […]

L’ofici de mestre és un terreny abonat a l’opinió de tothom. De fet, l’experiència que atorga el fet que tots i totes haguem passat per una aula ens fa capaços de jutjar una responsabilitat que va molt més enllà d’una titulació. No cal que descobreixi ara la importància d’aquest ofici, però, potser perquè també és essencialment la meva vocació, necessito reivindicar el respecte que es mereix. El text d’Iseult Golden i David Horan, m’evoca dues visions. L’empatia cap al personatge que interpreta Pol López em remou. El mestre vetlla pel tresor més preuat de moltes cases diferents i diverses. I justament el paper de la Carlota Olcina i en Pau Roca ens demostren que això no és fàcil. És una […]

Un angle mort és, per definició, un espai que resta invisible des de la posició en la que ens trobem. Pertany sovint a l’àmbit de la conducció, des de la perspectiva del que controla el vehicle, però perfectament el podem extrapolar a la nostra vida quotidiana. Quan més ens pensem que tenim el control de la nostra vida, de les situacions que vivim, descobrim que allò que passa en un angle mort ens pot desmuntar la paradeta, pot descontrolar-ho tot. És el que li passa a l’Andreu, el propietari d’una empresa que, per acomiadar un dels seus treballadors i així apaivagar els efectes de la ferotge crisi (maleïda crisi, que afecta el teatre per fora i es tracta per dins), […]