Jordi Iglesias

El Circo de los Horrores torna de nou a Barcelona amb el seu darrer espectacle Cabaret Maldito. Concebut com un show de varietats contemporani on es combinen personatges extravagants, provocadores ballarines, impossibles números de circ, bona música i humor irreverent. Una fòrmula que també hem pogut veure en muntatges com The Hole. En aquest cas, més enllà de l’estètica infernal i obscura, destaca una continua interacció amb els espectadors en clau d’humor i provocació que fan que cada funció sigui diferent. Tant Suso Silva com Raúl Massana mostren una capacitat de connectar amb el públic i unes dots d’improvització que ja els agradarien a molts. Cap espectador està segur, especialment a les primeres files que, sense saber ben bé com, […]

Aquesta producció de La Brutal i Temporada Alta és guapa de cullons (amb perdó). Julio Manrique torna a la càrrega. Agafa aquest guió de David Mamet que feia temps que acumulava pols i ens el serveix en un muntatge de luxe. Escenografia, audiovisuals i interpretacions, tot encaixa. L’obra manté un ritme frenètic la major part del temps. Julio Manrique i David Selvas no deceben i es mengen l’escenari des del primer moment amb uns personatges que es volen menjar el món. Mireia Aixalà convenç amb el contingut paper que li pertoca fer entre aquests dos personatges explosius. Una altra pel·lícula comença forta, decau per un moment, però remonta ràpidament i ens deixa el millor queda per al final… i el […]

M’ho he passat de conya amb la interpretació que fa Josep Julien del gàngster sense nom, protagonista únic d’aquest monòleg de Conor McPherson. La cosa va així: Un home repassa davant del públic els esdeveniments que el van portar a passar uns quants anys a la presó després de dedicar-se a intimidar per encàrrec per a l’home que li acaba fotent la dona. La història és dramàtica i sucosa en detalls, el relat manté la intriga i està ben amanit amb una vinagreta d’anècdotes divertides, personatges pintorescs i reflexions iròniques. Tot plegat resulta plaentment agredolç amb uns quants moments realment divertits. Un conte curt de bon llegir. Ah! Menció especial a la traducció. La clau de tot, però, és la […]

Versions i revisions de Els Pastorets. Quantes n’hem vist en aquest país? Molts inclús hem pujat a l’escenari per representar-los amb interpretacions més o menys afortunades. Ara Cristina Genebat pren el relleu a Folch i Torres amb un text que s’hi inspira i li pica l’ullet… un text que amb el temps es podria convertir fàcilment en un clàssic nadalenc alternatiu, amb adaptacions als localismes i als nous temps com fem en aquest país amb Els Pastorets. Un comèdia ben escrita i tremendament divertida, que la direcció de Julio Manrique i Xavi Ricart ha desenvolupat amb encert fent-la més divertida encara, comptant amb un grup d’actors amb innegable vis còmica. Una menció a part mereix Marc Rodríguez. Actual, intel·ligent i […]

El famós ‘ser o no ser’ torna a un escenari barceloní de la mà de la Sala Atrium i Projecteingenu. Parteixen de la traducció de Joan Sellent per fer reviure la història més popular de William Shakespeare. Amb una direcció bicéfala decidida a respectar el text, l’escenografia esdevé un dels elements clau d’aquesta proposta. Una virgueria en fusta sobre rails ben pensada i ben resolta. Elements moderns en el vestuari, en l’atrezzo i en la música. Algunes oportunes projeccions sobre les parets negres de la sala. I aigua, molta aigua. Sobre aquest escenari un Hamlet de veu tremolosa que convenç acompanyat d’una colla d’actors joves amb molt talent que interpreten els diferents personatges que requereix el drama. És una d’aquestes […]