Josep Maria Ribaudí i Martí

Quatre persones amagades dins uns personatges que són “coses”. Quatre especialistes en el teatre de pantomima. Quatre alumnes de Jacques Lecoq. Quatre triomfadors de Broadway (tres temporades seguides amb un espectacle sense paraules i sense música). Quatre per deu, quaranta anys d’existència en el món de l’espectacle… Llàstima que la seva música hagi sigut el silenci. A mi m’ha fet falta aquesta música que no hi era. M’ha privat de ritme, d’ajut a la transició d’un número a l’altra. De vegades el menys és més no funciona i avui, a mi, no m’ha funcionat., Tot i així són uns grans professionals i tenen números increïbles. Felicitats per aquests quaranta anys d’existència. Llegir més

Per començar això és el que m’ha semblat, un plantejament intel·ligent i una presentació interessant. Agafar un cinema (l’antiga filmoteca), convertir-lo en teatre, però no fer les obres a la sala on hi ha les butaques, no, fer-les als llocs més inversemblant: al terrat, a una oficina, al mig d’una escala o al vestíbul, o al que era la sala de projecció… Repartir el públic en cinc grups i representar les obres simultàniament davant dels diferents grups… De tot això en surt una vetllada de teatre ben especial. Naturalment no és teatre de repertori, és el que en diríem alternatiu, doncs 15 minuts per cada peça obliguen a no perdre’s amb floritures. Val la pena anar-hi, i per a rematar-ho […]

Per començar, donar la benvinguda a la Sala Fènix que no fa massa s’ha incorporat com a nou espai al off barceloní. M és la obra que hi fan de divendres a diumenge, una creació de Helena Pla tant en la dramatúrgia com en la interpretació. A destacar l’esforç i la potència de carregar-se a l’esquena els tres personatges d’aquest monòlog que no ho és perquè hi ténen veu tres individus, àvia, mare i filla. La història va de retrets i greuges entre les tres dones, perquè és una narració de dones; un únic home hi passa d’esquitllada, i encara… Penso que l’autora ha comés l’error de posar-hi massa coses i que, potser, si s’hagués centrat en els problemes generacionals, […]

Bona idea, trama enginyosa amb els elements per ser una bona comèdia i assolir un bon èxit, però… (sempre el però) manca de finezza a l’hora de posar-la en escena. No sé si és culpa del adaptador o si la peça ja venia així de sèrie. Actuacions estereotipades on alguns dels actors més coneguts ténen els tics que els han fet coneguts, i això sabem que ven, però creiem que els directors ho haurien d’evitar. Tot i així, escenes molt divertides i a jutjar per les riallades del públic, tothom s’ho ha passat molt bé. Poca gent al teatre avui, però hi havia pilota, i del Barça i contra això… LLEGIR MÉS

Avui els espectadors del Àtic22 hem estat convidats a una festa pels The Zombies Company, una festa que ha començat amb música, ball, bromes… i de sobte ens han fotut una sotragada que ens han deixat clavats a la cadira, horroritzats. Pecera és una d’aquelles obres de les que no s’ha d’explicar res, s’hi ha d’arribar en blanc i seguir el que passa,i aguantar. Una obra difícil de païr però molt ben estructurada de Carlos Be que també n’ha assumit la direcció. Boníssimes interpretacions dels tres protagonistes. Si no fos així, n’hi hauria per apretar a córrer i fugir perquè realment la cosa és molt, però que molt bèstia.