Josep Maria Ribaudí i Martí

Més aviat les emboliquem, i això és el que els passa a dos companys de feina que a base de dinar plegats en el restaurant de menú traven una certa amistat… algun dia sopen junts amb les parelles i a partir d’aquí i d’un cert morbo envers a les dones alienes es proposen un repte, una mena d’aposta que els portarà a transitar per territoris ignots, i d’aquí ve el nom de la peça. Dirigida amb finezza pel propi Madaula i molt ben interpretada per Josep julien i Marc Rodríguez que s’ho han cregut i ens ho han fet creure. Peça lleugera per a ventilar-se entre coses gruixudes con Boscos i La Maternitat d’Elna. Aneu-hi, ho agraireu. Crítica completa » […]

No us la perdeu, perquè és una gran obra, perquè és una joia de direcció, interpretacions, vestuari, escenografia il·luminació, i perquè tanca el cercle a Barcelona de la tetralogia La Sang De Les Promeses la immensa obra d’aquest libanès nacionalitzat al Canadà. Això sí, aneu-hi preparats perquè a la durada hi heu d’afegir una càrrega emotiva important que us trasbalsarà i us emocionarà, com en les millors tragèdies gregues o de Shakespeare. A canvi quedareu seduïts per la poesia que destil·len contínuament les paraules de Mouawad. A més veureu un canvi important a la Biblioteca; a terra en contes de sorra hi ha fulles seques, fulles dels boscos, naturalment. Crítica completa » http://bit.ly/2oNg0WF

La idea és bona i dona per una bona comèdia, però inexplicablement s’allarga i allarga i no resol, i s’embolica i la monja copista comença a fer el ruc i balla, i és posseïda i fins i tot ens ofereix un striptis, mongívol, però striptis, i com li deia l’àngel al lladre i assassí d’Antaviana “no anem bé Depacarelli, no anem bé”. Llàstima, d’entrada prometia, però s’ha espatllat i, segons la meva opinió, no l’han sabut resoldre. Crítica completa » http://bit.ly/2pxxATr

Molt ben escrita per Ramon Madaula, que s’està mostrant com un dramaturg a tenir en compte, interpretada molt bé per ell mateix i Roger Coma, impecable en el paper del futur 135è president de la Generalitat. Aquí hi hem d’afegir la llestesa de Madaula al buscar-se un professional que la dirigís, molt bé Jordi Casanovas, i no caure en l’error de fer-ho ell mateix. Resultat? Una comèdia molt ajustada, divertida, equilibrada —mai insisteix en un gag, al estil Paco Moran, amb tots els respectes—, en fi, una d’aquelles obres en que rius i somrius molt, però que no et fan sentir una mica ruc. No us la perdeu, serà el contrapunt per quan aneu a veure Boscos. Crítica completa » […]

“Calli home, calli, que això és Brossa. Quin acudit parlar de coses tan classicones…” perquè sí, estem davant una peça teatral de Joan Brossa, entre absurda i surrealista i, és clar, el “pàjaru” ha substituït l’argument per la situació; la història són els dos petit burgesos dels anys seixanta, matrimoni, que un diumenge a la tarda, com és habitual, reben la visita de “l’amic” un altra petit burgès que representa que és entès en moltes coses i a qui la dona admira i afalaga. L’escena de les papallones li acaben de donar el toc de poesia visual, i no explico res més. Bona direcció i bones actuacions. El públic entusiasmat. Aneu-hi; val la pena, a més de teatre de Brossa […]