Josep Maria Ribaudí i Martí

Areusa no, ella ho fa com Déu mana, en pilota picada; coses del teatre, discriminació positiva o negativa? És anecdòtic, però ho he trobat fals. Detalls com aquest al marge, aquesta Celestina (d’entrada el text el considero fluixet) m’ha decebut. Potser J. L. Gómez s’ha ajustat massa a l’original i se m’ha fet pesada i llarga. Al final Pleberio amb la seva filla i dona mortes al seu davant, no s’acabava mai de lamentar. El fet de que el paper protagonista el fes un actor en contes d’una actriu no m’ha aportat res. Potser hi anava amb massa expectatives, doncs jo de Gómez i els de La Abadìa, sempre n’espero molt. Crítica completa » http://bit.ly/2eZF8WB

Arquillué, Orella i Villanueva com a primeres espases i Gorriz com a director, guanyen perquè són un pòquer d’asos, i encara hi cabria un comodí, l’autora Yasmina Reza, i aleshores farien repòquer; altra vegada guanyarien, i es que Art és un comèdia que ho té tot per triomfar i la que s’està fent al Teatre Goya ho farà i estic segur que esgotarà entrades perquè és un bombó i aquesta posada en escena és extraordinària i estic segur que els espectadors arriben a casa contents i en conseqüència fan l’amor amb les seves parelles. Mireu si n’és de beneficiós el teatre ben fet. No us la perdeu que val molt la pena. Crítica completa » http://bit.ly/2dJX6zl

I per això és tan difícil fer una ressenya pensada entre el cap i el cor. Els fets són indiscutibles i ningú amb el cap damunt les espatlles defensarà la decisió de cridar la lleva anomenada del biberó, canalla de disset anys que no havien sortit mai de casa. La dramatúrgia, segons el meu punt de vista ja és més discutible. A mi, que tenia informació de primera mà del meu pare, no m’ha acabat de convèncer. Ho trobareu a la meva ressenya que, avui, m’ha costat molt d’escriure, perquè costa molt de separar el que et diu el cap i el que sents al cor. Crítica completa » http://bit.ly/2ebAXHP

En català: Ha Nascut una Estrella, i ho escric perquè ho penso, ni que sigui copiar el títol, no d’una, sinó de tres pelis americanes. A la Mariona Castillo ja la coneixia i n’he seguit més o menys la seva evolució, i sempre em va semblar una promesa, però per a mi amb Nine s’ha destapat i ha crescut, i molt. Ja no és una promesa: és una realitat; felicitats! Adaptar aquesta obra deu haver sigut un repte i ella, junt amb l’equip de l’espectacle, se n’han sortit amb nota alta, alta de veritat. S’ha posat a la pell de “les dones” de Guido Contini (Federico Fellini) i ha fet tots el papers, des de la seva esposa fins a […]

Però no s’havia mort al 1936? Doncs no, i a més té un germà, al menys és el que jo he vist al Maldà amb Les Dones Sàvies, doncs l’Enric Cambray i el Ricard Farré s’ha deixat la pell defensant la funció com a actors, transformistes i cantants, tal com ho feia l’italià que deien que era mort. Els dos actors han fet els vuit papers de l’obra de Molière canviant de personatge a unes velocitats supersòniques. També han canviat algun personatge de l’obra original, amb alguna pirueta realment espectacular. No us la perdeu que ho lamentareu al llarg de les vostres vides, però no badeu que les entrades desapareixen volant perquè els que l’hem vist som uns cabronassos i […]