Josep Maria Ribaudí i Martí

A més l’he trobat deslligada. Són tres històries que no tenen relació i que m’han semblat que les han enllaçat amb calçador. També diré que la sci.fi no és un gènere que em faci bavejar. El que més m’ha agradat és la incorporació d’un corifeu al estil grec que ens feia la introducció, però això és poca xixa. En quant a les actuacions, se que sempre repeteixo el mateix concepte, però quan no hi ha gruix, els actors no hi tenen res a fer. Crítica completa » http://bit.ly/2aSJBZf

A poc que us agradi el cabaret flipareu, us divertireu i us enamorareu de la Mónica Lòpez i “La Shica”, dues dones guapes, coquetes i seductores, com han de ser les actrius del cabaret musical, però Antoni Comas i el propi Villalonga no es queden enrere. És un d’aquests espectacles refrescants que mai haurien de faltar a l’estiu, i el Grec… es fa a l’estiu. Molt bona música, des de les composicions del Baró de Maldà fins al Nessun Dorma de Turandot; aquí hi cap tot. Aneu-hi que encara el fan fins el 28, no badeu. Crítica completa » http://bit.ly/2ayQ8ZO

Aquesta versió que ha fet el Marc Rosich pels Parking Shakespeare és una joia. Està lliurement adaptada a un món proper al nostre, però hi ha de tot i de totes les èpoques. És descarada, irrespectuosa, modificada… en fi que al bard d’Stratford li hauria encantat. Falstaff és un impresentable mal vestit i llardós, Pistol i Nym sembla impossible, però pitjors. El pretendent de la nena Anne Page un Travolta impresentable i els altres pretendents uns cromos. I així la resta dels personatges, que més que la èlit anglesa de l’època que anava a passar l’estiu a Windsor, sembla la parròquia d’un balneari cutre de la postguerra espanyola. Memorable, una joia, no us la perdeu, paraula de Kabrota. Crítica completa […]

Perquè hem de tibar de sinònims: encantadora, fetillera, meravellosa, fascinadora, seductora, misteriosa… Quan s’ajunten més d’un geni pot passar qualsevol cosa, i ha passat. Aquesta Flauta amb estètica de còmic i videoclip, submergida en el cine mut dels anys 20 i quasi prescindint de la tercera dimensió (els còmics estan en un full, pla) a mi particularment m’ha abduït cap a un món oníric en el que ja m’agradaria viure-hi sempre. Sí, ja sé que no pot ser i que començo a ser gran per desitjar certes coses, però… Tornant a la realitat, excel·lent tot, especialment el tractament que s’ha fet de l’obra Uauhhh !!! Crítica completa » http://bit.ly/29TR1Oz

Em sembla que ho diuen així els del futbol, art en el que no hi entenc gens. Per sort Luk Perceval l’ha baixat de quatre hores a menys de dues, però a mi se m’ha fet molt pesada i llarga. no he entés ni la música ni el que em volien explicar. Perceval també l’ha modificat molt, però com que no l’havia vist mai, no puc comparar, o sigui que tururut Crítica completa » http://bit.ly/29VONuv