Josep Maria Ribaudí i Martí

Doncs sí, que bèstia! Perquè agafar la Tempesta de Shakespeare, fer-li una passadeta per La Pesta de Camus i posar-hi música en directe de Beethoven, la Sonata núm. 17… sí, ho heu endevinat, aquella anomenada La Tempesta, doncs per dir-ho educadament, té collons! Però és clar, el Jordi Oriol, l’autor, en té; jo els hi vaig veure l’altre dia al Mercat de les Flors quan tocava el saxo en pilotes a Estació Terminus, però no parlem de boles, sinó de creativitat i d’això n’hi sobra. A veure, aquesta obra és complicada, atropellada, difícil… però te una cosa impagable: és fascinant i el magnetisme, la seducció , com deia la meva àvia no la caguen les garces. No sigueu carallots i […]

Per aquest Miller imprescindible, perfecte, ajustat, amb un càsting insuperable en que els actors han interpretat a la perfecció el que has dirigit. Jo, que sóc un incondicional de Miller, t’ho agraeixo i la resta de públic que hem omplert el Goya també ho han fet a jutjar per la tanda d’aplaudiments. Arquillué, Madaula, Marco i Renom han estat perfectes. El text, situat després del crack del 29, sembla que ens parli d’avui perquè les situacions no canvien tant. És el que tenen els grans autors: sempre són actuals. Crítica completa » http://bit.ly/29w9EFx

Això és el que van ser i són Blesa, Rato i companyia, uns éssers menyspreables, lladres i causants de la ruïna de molts petits estalviadors, i Simona Levi ho ha sabut posar en solfa a partir dels mails que algú els va fer arribar. No ho ha tractat com un informe avorrit i ple de números, sinó com un thriller trepidant i, és clar, el públic ens hem quedat amb la boca oberta fins que l’hem tancat per aplaudir, aplaudir i aplaudir… Molt bons els actors Barberà, Julien i Pérez, ho han brodat. Felicitats! Crítica completa » http://bit.ly/29upSk1

Una nova producció de la Agrupación Señor Serrano boníssima, d’aquelles de no perdre-se-la per cap motiu. Seguint el serrano style només d’entrar a la sala, sembla que algú hagi fet el pessebre al juliol, però no el que hi ha per terra no té res de bo. L’obra és una denúncia molt ben orquestrada sobre la passivitat dels mandataris europeus davant el problema de la immigració i la mala fe o incapacitat dels governants per aplicar solucions dignes, que ens allunyin del feixisme, aquest ocellot negre que ens està sobrevolant. Compte! Crítica completa » http://bit.ly/29ln2v2

És tal com les vaig veure jo. L’escenografia em va decebre molt, el vestuari una miqueta i la il·luminació força. Penso que Andrés Lima (que és un director excel·lent) no hi va saber donar el to, i aleshores els actors, per bons que siguin, no hi tenen res a fer. llàstima perquè a mi Arthur Miller m’agrada molt. A veure que passarà amb El Preu, toquem fusta. Crítica completa » http://bit.ly/29pEIIe