Josep Maria Ribaudí i Martí

Sí, una mica d’olor de naftalina és el que fa aquest Sagarra, doncs 65 anys no passen en va i s’ha notat, potser per culpa que la Lurdes Barba ha sigut massa fidel a l’original, i el que abans era un gros problema avui ja no ho és tan, o gens. Ser homosexual o noia soltera prenyada per descuit o frivolitat no és avui un problema com als anys quaranta. Penso que una posada en escena tan clàssica ha restat credibilitat a la funció i per això els actors no han brillat, excepte el David Bagés que ha brodat el paper de xantatgista mitjamerda. Escenografia, il·luminació i vestuari, molt bé. Llegir més.

Això fareu si aneu a veure Bleu! al Mercat de les Flors; bé, també tocareu mar mediterrània, perquè d’això va l’espectacle, doncs a un pescador se li apareix una fada, o una nimfa marina i li deixa anar una perla lluminosa i quan dorm el cotxa amb un mantell màgic i d’aquí sortiran tota classe de coses meravelloses que tenen vida pròpia gràcies als efectes lumínics que els de la Compagnia TPO es treuen de la mànega (en realitat del seu cervell). Aquest és un espectacle màgic que s’ha de veure; si sou petits perquè us fascinarà i si sou grans com jo, també, o sigui que no hi ha escapatòria. Feu-me cas, compreu les entrades ja. Llegir més.

Un regal de Farrés Brothers i Cia amb aquest Equilibristes que ara fan a l’Almeria Teatre. Una història tendra on un home gris ha sofert una patacada que li provoca una visió que li porta records des de la infància fins els moments més feliços amb la seva parella que… A més, aquesta vegada els Farrés han incorporat música en directe, música de qualitat amb un trio format per components dels Amants de Lulú, que a més han interactuat amb el personatge de la història. Els ninots i les andròmines que han omplert l’escenari, pura delícia, marca de la casa. Aneu-hi i deixeu-vos emportar per la màgia sense colorants ni conservants d’aquest grup d’Igualada.

És el que els ha passat a aquests pallassos, estan passats de moda, els han fotut fora de la feina i no han pogut ni desmaquillar-se; per això es troben donant voltes carregats amb els estris, sense rumb. Bon espectacle carregat d’ingenuïtat i tendresa, tranquil, sense esvalots ni daltabaixos que et penetra lentament amb la mateixa parsimònia que gasten ells: divertit i relaxant. Ben executat, sense paraules, expressiu i amb gags molt bons. Treball acurat de Leandre Ribera, Enrei Caso i Jordi Magdaleno. Si hi porteu la canalla us ho passareu el doble de bé. Final curiós després del final (si hi aneu ho entendreu).

Això és exactament el que és, una peça desenfadada, intranscendent, pocasolta i divertida, amb un vestuari patètic, perruques de carnaval i calçotets estampatsm malles blanques, on dos àngels en pràctiques, aprenents de Cupido fan training d’aparellaments amb el públic que entra a la minisala. L’obra d’Elisenda Guiu no té cap més pretensió.