Laia Dorca Rubio

Us vau perdre el Woyzeck de Parking Shakespeare? Encara esteu a temps de gaudir del clàssic alemany de Georg Büchner, aquesta vegada al teatre Tantarantana amb la companyia Iguana Teatre i Pere Fullana com a director. Si la particularitat de Parking Shakespeare era la representació fora de l’escenari teatral, el tret diferencial de Fullana és dirigir l’obra amb només dos actors: Carles Molinet i Aina Cortès. És un repte complicat, no només per l’adaptació de la peça, sinó especialment pel difícil exercici que han de resoldre els protagonistes d’aconseguir que el Woyzeck i Maria centrals es desdoblin en els altres personatges de l’obra sense descuidar el seu sentit. En algunes escenes perd força, es troba a faltar la presència d’algun […]

Una noia es converteix en zombie, apareix en escena un home llop, i juntament amb altres personatges, comencen a ballar. A què recorda? L’habitual és pensar en el videoclip del clàssic Thriller de Michael Jackson, però en realitat es tracta d’un truc de màgia de Mag Lari. Poc s’hauria imaginat el cantant americà que un mag català utilitzaria les seves cançons per acompanyar els seus números, però amb la nova edició d’Splenda que es representa al Teatre Condal, Lari torna a demostrar el seu domini de la màgia espectacle, aquesta vegada, rendint homenatge al Rei del Pop. Amb al seu particular humor, la posada en escena i la bona coordinació entre els números i la música, el mag aconsegueix que […]

Què és el primer que et passa pel cap quan sents a parlar de teatre? Segurament no penses que l’escenari sigui la sala d’una fundació, o bé que al teu seient puguis trobar una manta per protegir-te del fred que regna a l’habitació. Aquestes dues situacions s’han fet realitat amb la companyia Parking Shakespeare, que amb l’adaptació de Marc Rosich del clàssic alemany Woyzeck, escrit per Georg Büchner, ha aconseguit trencar de nou amb els esquemes del teatre i presentar un text difícil de forma propera, senzilla i actualitzada. Situar al mateix nivell actors i espectadors converteix la Fundació Palo Alto en l’escenari perfecte per eliminar la barrera abstracta que acostuma a separar ambdós col·lectius en un teatre convencional. Al […]