Laura Vilar

NADA ES IMPOSIBLE és el darrer show de l’Antonio Díaz que ens emmiralla en un món paral·lel on tot és possible. En un contrarellotge on màgia i ciència van de la mà, ens presenta un espectacle ple de intencionalitat científica. Prenent com a fil conductor teories positivistes com la de l’abellot que desafia les lleis de la aerodinàmica per volar o l’efecte Pigmalió que mostra la vulnerabilitat del ser humà, culmina un número d’hipnosi desconcertant amb l’efecte papallona (tot i que aquesta teoria podria explicar-se millor) Amb més o menys intencionalitat, el talent d’aquest noi sembla no tenir fi. L’espai es farceix de màgia. Anells voladors, gent tele transportada, jocs de numerologia impossibles … tot per captar l’atenció d’ un […]

Fent cua esperant pujar les escales del Maldà. És l’hora en punt quan de sobte surt un personatge excèntric ( un pèl sobreactuat) que saluda tothom mentre baixa els esglaons. Se’l veu content amb la teva assistència quan en realitat tu no saps a què has vingut ni què et trobaràs. Doncs be, et trobes amb un banquet nupcial a les acaballes de la celebració. Tres únics personatges i un music que acompanya els sonets de Federico Garcia Lorca. Un segundo bajo la arena és un espectacle immersiu, és una idea innovadora que no es veu gaire en el teatre actual. I sense voler t’has convertit en part de la funció, en el convidat d’un banquet passat en el que […]

Com ens marquen les normes dictades per la societat? De vegades, el preu que es paga per tenir una vida acomodada, és un llastre que pesa massa i no ens deixa aixecar el vol…. mentre veiem els altres enlairar-se en una vida més feliç que la nostra. Ja ens ho diu la prosa de l´autor: Ocells de fang no poden volar i Ocells que passen, volen aterrar. La alegria que passa és l´adaptació musical que fa Dagoll Dagom de la peça teatral escrita per Santiago Rusiñol al 1897 i estrenada al Romea al 1898. Amb una coreografia urbana i a ritme de jazz-rap, els habitants d´un poble qualsevol, gris i sense ànima, ens donen la benvinguda i ens situen en […]

Quan algú es planteja posar en escena una obra de teatre n’hi ha varies possibilitats; tot depèn del missatge que vulguis transmetre i dels medis de què disposes. En aquest cas, autor i director no defrauden. L’Antoni Cayrol ( conegut pel pseudònim Jordi Pere Cerdà) va voler plasmar la relació entre 4 dones d’una mateixa familia dins un entorn rural de la Catalunya Nord. De caire altament matriarcal, en Roger Casamajor n’ha fet una proposta d’una magnitud escènica impecable. Quatre dones i el sol se’ns presenta damunt l’escenari en un format minimalista que dona molt de joc. Uns passadissos per on les quatre dones passegen desenfrenadament els seus amors i desenganys destacant com a teló de fons la duresa de […]

Quan un llegeix la sinopsi de El pare es pensa que es trobarà amb una escena quotidiana on una família ha de junyir amb la malaltia degenerativa d’Alzheimer. I sí ….però no. La quotidianitat a la que sovint ens enfrontem en aquestes situacions està renyida amb la realitat que pateix el malalt. Florian Zeller, el creador de la història, va més enllà i ens presenta una realitat distorsionada, un enfoc diferent del dia a dia que ens fa furgar amb els ulls del malalt. El enfoc és brillant. L’ escenari es converteix en un vaivé de cares desconegudes dins un entorn d’intimitat que tot i la tendresa que se’n desplega també espanta… i fa mal. El mateix malalt, des de […]