Laura Vilar

És lícit gaudir dels privilegis heretats d’un passat tèrbol? Som culpables de la història que la nostra família ha anat forjant? Hem de carregar amb la motxilla dels nostres avantpassats? Amèrica ens parla d’una família benestant de la burgesia catalana que va fer fortuna a la època dels ingenis sucrers a Cuba, amb el tràfic d’esclaus. Sinopsi Els Xifré-Vidal es reuneixen a taula per celebrar l’aniversari del fill que estudia a Londres. Ell s’hi presentarà amb la seva xicota… una noia negra. A partir d’un dinar familiar merament banal s’encetarà una batalla campal on un magnífic Joan Carreras, el cap de família, interpreta un empresari dèspota i sense escrúpols que farà trontollar la continuitat de la saga i on una […]

Des de l’elecció del títol fins a la disposició del cartell publicitari, tot fa pensar que hi ha certa traçabilitat en els relats de la obra. La trena és el símbol que fa de fil conductor de tota la funció. Al cap primer ens trobem amb un escenari minimalista: una paret amb 3 portes per on desfilen uns personatges que entrelliguen 3 històries coexistents en llocs geogràfics ben distants. És com estar llegint un llibre on els capítols es van intercalant els uns amb les altres en el moment més inesperat, deixant al lector amb fam de seguir passant pàgines i enllaçar amb els capítols anteriors per saber com acaba. Sinopsi 1. Una mare i una filla provinents d’una de […]

El mite clàssic de la Medea d’Eurípides, serveix de inspiració per aquesta obra post-moderna. Un pastitx on s’airegen les misèries d’una dona que no se sap estimada i que serveix de palestra per destapar les debilitats del món actual. Estructurada de manera original, ens presenta la vida d’un personatge en dos temps que donen veu a una Medea actual amb les seves flaqueses e inseguretats. L’obra ens emmiralla amb un estrat de la societat capaç d’eixir en venjances que desborden atrocitats com l’assassinat dels fills per a despit de la parella. Una vibrant Rosa Cadafalch ens parla amb veracitat des de la vellesa dels seus últims dies, abandonada en una residència d’ancians, mirant la immensitat del mar…. amb l’enyorança d’un […]

Els Brugarol ens mostra damunt l’escenari el trasbals que suposa un canvi de patrons. Què passaria si el teu fill/filla es planteja invertir els cognoms i posar el de la mare al davant? Una pregunta que pressuposa una resposta favorable en els moments actuals que vivim on el feminisme va prenent el seu lloc però difícil d’ entendre per molts encara, sobretot per a les generacions avant-passades que han normalitzat aquests signes patriarcals durant anys… I és que la pregunta amaga d’altres intencions. I la resposta també. En el fons no els agrada que els desbanquin ( doncs aquest és el sentiment major) Els Brugarol, mes enllà de la comèdia entretinguda que pot semblar, amaga molt més, es una crítica […]

Dos únics personatges que interactuen damunt l’escenari els gairebé 75 minuts que dura la funció em mereix un gran respecte. La Huella és l’adaptació de l’ obra creada pel dramaturg Anthony Schaffers que es va representar per primer cop el 1970. Posteriornent se n’ han fet adaptacions al cinema obtenint fins a 4 nominacions als oscars. Ara ens arriba aquesta proposta teatral de la mà d’ @albert.pueyo i @fonsmarta amb @edgarmoreno_actor i @jaumeorta ( en el paper d’en Milo) L’obra arranca amb ritme ronser. És ben entrada l’obra que pren la força que anyoro al cap primer. La trama és agosarada, fins i tot un pèl esperpéntica, on un escriptor anglès de reconeguda fama, cita l’amant de la seva dona […]