Fer una obra de teatre que simuli un programa televisiu no és senzill. Les dinàmiques i els tempos de la tele i de l’escena són ben diferents. No obstant això, la companyia Dara torna a sorprendre’ns amb una dramatúrgia muntada amb molt d’ofici i que gràcies a totes les tècniques que desplega (analepsis, converses paral·leles, diàlegs creuats, trencaments de la quarta paret, multiplicitat d’espais, jocs metateatrals…) aconsegueix una peça sòlida, rítmica (ben dirigida) i amb bons acabats. I tot envernissat amb una capa d’humor que fa que en alguns moments llueixi de manera excepcional. L’ànima de l’obra en aquest cas és tant o més important que la seva forma externa. L’amor, la parella, allò que la societat espera de nosaltres, […]
Lluís Mayench Pierre
59 Recomanacions