Magui Alba

Alice Brich presenta un conjunt de tragèdies sense resoldre de la vida quotidiana d’uns adults que anirem coneixent al llarg de l’obra. Tenia molta curiositat per veure aquest format tan creatiu de connectar una obra de teatre entre dues sales, i crec que només per això ja val la pena descobrir aquesta proposta dirigida per Marc Chornet. Un escenari on comparteixen protagonisme la pantalla i els actors de cada sala, joves al Tantarantana, i adults al Centre de les Arts Lliures. O això és el que esperes, i, tal vegada, sigui la causa de la falta de connexió entre elles, una connexió real, perquè ocorre de forma simultània, però buida de contingut narratiu. Tal vegada els espectadors pequem de voler entendre […]

Alice Brich presenta un conjunt de tragèdies sense resoldre de la vida quotidiana d’uns adults que anirem coneixent al llarg de l’obra. Tenia molta curiositat per veure aquest format tan creatiu de connectar una obra de teatre entre dues sales, i crec que només per això ja val la pena descobrir aquesta proposta dirigida per Marc Chornet. Un escenari on comparteixen protagonisme la pantalla i els actors de cada sala, joves al Tantarantana, i adults al Centre de les Arts Lliures. O això és el que esperes, i, tal vegada, sigui la causa de la falta de connexió entre elles, una connexió real, perquè ocorre de forma simultània, però buida de contingut narratiu. Tal vegada els espectadors pequem de voler entendre […]

Clarissa, una dona de mitjana edat, casada, viu a Barcelona, a un pis amb balcó. Veiem una cadira vermella, una crossa i un personatge a punt d’explicar-nos com és el seu dia a dia. Ens agrada descobrir històries, veure com és la vida d’altres humans, però estem preparats per veure el dolor? Veure com la quotidianitat d’una dona que emmalalteix, i l’únic que intenta és deixar de patir aquest terrible dolor. Disfruto molt veient com el teatre ens permet endinssar-nos a altres vides, i com podem ressonar amb elles. El treball que fa Clara Garcés, dins un espai tan íntim i proper, ens permet sentir de ben a prop tot el patiment de la Clarissa, veiem els fracassos dels seus intents […]

Què important és parlar de la salut mental i què feliç em fa veure com de cada vegada la cultura s’inspira i es preocupa per fer d’altaveu dels pensaments i la situació de tantes persones. Amb els adolescents al cap com a públic principal, el dramaturg i director Miquel Mas Fiol posa en escena les vides de tres joves, interpretats molt encertadament per Alba Flor, Carla Vilaró i Gerard Franch. M’atreveixo a dir encertadament perquè des del principi de l’obra els pròpis actors reconeixen que ells no són adolescents, que no volen parlar en nom de ningú, ni fer-se passar per un jove de 15 anys posant-se “una gorra i un skate”, com diuen. Cr#ash és una muntanya russa d’emocions, les […]

Què passaria si la mort deixés d’existir? Ens venen al cap mil situacions morals, però i les funeràries? Què seria d’elles? De què viurien tots aquests negocis? Aquest és l’original punt de partida de l’argument de Fantàstic Funeral Festiu, dirigit per Roger Torns. Tres actrius protagonitzen aquesta comèdia satírica sobre els fantasmes, la mort i la vida. L’espectacle, com pot ser ja heu imaginat, comença amb un funeral, un tant peculiar, i al voltant d’aquest, amb una direcció d’art exquisita, pel meu gust, va agafant forma l’argument. Una comèdia per passar una bona estona i plantejar-se coses que pot ser no hauriem pensat mai, amb una escenografia cuidada d’Albert Ventura i molt ben resolta i unes bones interpretacions de Laura Daza, […]