Magui Alba

Agafar un text de Lorca sempre és un encert, i les paraules de Bernarda Alba són sinònims d’emocions a flor de pell. Paula Errando ha agafat aquestes paraules i, de forma atemporal, els ha traslladat a una adaptació moderna. El més interessant d’aquesta proposta és el risc que considero que és eliminar, més que el personatge, el text de la mare, la Bernarda, i tot i aquest risc, el resultat d’aquesta proposta és magnífic. Les joves actrius estan en escena al llarg de tota la funció, i fan que l’obra es faci curta i et quedis amb ganes de conèixer més les vides de les germanes que va crear Federico García Lorca. No te la pots perdre, sobretot, si és […]

Quatre personatges i les seves paraules, juntament amb un joc d’il·luminació ben encertat, ens transporten a les seves vides buides, a un espai on se’ns convida a escoltar i deixar-se endur per les emocions de les quatre persones. Un muntatge de La Perla 29 que em va donar unes hores de connexió absoluta amb les històries que es presenten. La manca de moviment dels actors pot causar impressió al principi, però aporta un gran pes i significat als petits moments que hi ha interacció amb l’espai, convertint-los en moviments imprescindibles. Aquesta lentitud fa que l’argument es dramatitzi i permeti als actors transmetre el pes del que estan explicant. Una proposta que em va sorprendre i captivar, entenent perfectament el patiment […]

Pot una obra que pretén desmuntar el mite de la felicitat, fer-te sentir plaer al veure-la? Clarament, sí. Això és el que vaig sentir amb el text del dramaturg Miquel Mas Fiol a la sala. M’explico, l’obra parteix d’un punt satíric, ¿Què ens ven la societat com a felicitat? Des del primer moment te n’adones del gran engany que vivim i de que la felicitat és falsa, però vaig viure moments feliços gràcies a l’humor i la bogeria que transmet l’actor i l’escenografia, molt ben treballada. Per tant, sí que crec en la felicitat, però pot ser no és la que ens volen fer sentir els mitjans de comunicació i les conegudes marques, si no quelcom ben diferent. Miquel Mas […]

Com és una sessió de psicoteràpia? Aquest teatre ens obre la porta a descobrir des de dins com es viu la relació entre un pacient i el seu psicòleg. Dues actrius i uns missatges de correu electrònic ens guien per l’història de la pacient. Però realment hi ha aquesta separació entre terapeuta i pacient, o ambdós necessiten d’ajuda per poder sobreviure. El més interessant d’aquest espectacle és el recurs de que hi ha cinc actrius que es van alternant cada dia, això es nota a l’hora de valorar la compenetració que tenen les actrius al llarg de l’obra, destacar aquí, l’impecable treball de direcció per aconseguir-ho. A més, el text de Lara Díez Quintanilla està escrit de forma tan especial […]

No se’m pot escapar mai cap espectacle que tingui una mínima relació amb Federico García Lorca, així que aquesta producció ja la considerava imprescindible abans de veure-la. La companyia Teatre Laboratorio fa una proposta ben enriquida i poètica fent un viatge per la vida de Federico. Se’ns presenten sis Lorcas a escena, visibles per a tot el públic present. Comença i aquests Lorcas cobren vida i ens guiaran de la mà per la seva història. És un espectacle on predomina per sobre de tot l’expressió corporal, creant un resultat visual que bé es podria relacionar amb l’agilitat i l’espectacularitat dels artistes de circ. El cos és l’element essencial que utilitza aquesta companyia per explicar-ho tot, les pors, la força, la […]