Magui Alba

Toni Gomila ha aconseguit ser l’actor i l’autor capaç de descriure i mostrar les entranyes de la societat i la història mallorquina de la forma més propera pels mallorquins i entenedora pels forasters que la descobreixen.  Rostoll Cremat és una mostra més d’aquesta capacitat, juntament amb Acorar, el seu altre text original, de com fins i tot les coses que semblen més inexplicables i arrelades a un territori es poden comprendre. Un context de fora vila, camp, rostolls, un lloc on, encara, no ha fet col·lapsar el turisme és el punt de partida de la història que ens expliquen. Però resulta que fins i tot aquí, ens hi planten un parasol. Una delícia d’escenografia, tot dins d’un ambient característic agradable típic […]

Tots coincidim a l’hora de dir que fer comèdia és molt difícil, però com és que segueixo escollint abans muntatges que prometen “dramatisme intens” creient que seran “propostes més elaborades” en lloc d’una comèdia? Aquesta reflexió vaig fer a l’hora de sortir de veure El pare de la núvia. Vaig ser conscient de com els prejudicis ens guien tant a la nostra vida. Aquesta comèdia esbojarrada i divertida explica una història que es va embolicant al llarg de les dues hores i poc que dura l’espectacle, hores que, encara que sembli una causa per fer-se enrere, passen fluides, ja que l’obra té un ritme força dinàmic gràcies al factor sorpresa continu que plantegen Joel Joan i Hèctor Claramunt, els autors […]

  La Rambla de les Floristes és l’obra amb la qual el Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada 2019/20. Aquest conegut text de Josep Maria de Sagarra descriu com la famosa i estimada Rambla barcelonina és un lloc ple de vida i històries. Jordi Prat i Coll agafa la batuta de direcció i porta el carrer descrit per Sagarra dalt d’un escenari amb un to modern però sense perdre l’essència clàssica dels versos de l’autor. Aquesta obra em recorda a un conte, una història dolça, tendre, que t’expliquen al llit abans d’anar a dormir i t’acaricia, omplint d’amor els teus pensaments. Això ocorre gràcies a la cuidada i delicada escenografia que trobem a escena, obra de Laura Clos, han […]

Els grans monòlegs teatrals solen ser petites delícies que t’abrigallen creant un diàleg molt pròxim. Cinco horas con Mario és un exemple perfecte tant per l’impecable treball de direcció de Josefina Molina com per la delicadesa i la solvència amb la qual Lola Herrera s’asseu al costat de Mario i ens explica molt més que les seves intimitats. Aquest conegut text literari ha recorregut en la seva versió de posada en escena més de quaranta anys, i poder tenir l’oportunitat de veure-ho és una gran fortuna pels joves. Aquest text permet endinsar-se de forma quotidiana en el dia a dia d’un temps que no és tan llunyà com sembla. L’escenografia, pràcticament innecessària, permet posar tot el focus en el domini […]

Vaig sortir fascinada, amb el que vaig veure, i sobretot amb el que vaig sentir amb aquest magistral text de Jean Benoît Patricot mereixedor dels millors premis. El teatre de sala petita sempre promet, permet crear una màgia i connexió especial amb el públic, però, si a més tracta un tema que, per sort, ja acostumem a veure sovint representat, tan necessari de visibilitzar, fa que l’emoció i els sentiments arribin a flor de pell. Quan un text és tan potent, no necessita més que el talent de dos actors i una banqueta de fusta per remoure de la manera en què ho fa aquesta crua història d’abús. Una obra que recorre un dolorós i punyent camí moral per l’espectador […]