Magui Alba

Estem tan acostumats a prioritzar la vista a l’hora de valorar un espectacle que resulta realment sorprenent el repte d’endinsar-se en aquesta proposta de teatre en la completa foscor. Es tracta d’una experiència sensorial, et proposen entrar a la sala totalment a les fosques, agafat a les espatlles del públic fins a arribar a les butaques, i un cop dins, estar disposat a deixar-se portar. Una sèrie de sons, olors, i músiques gravades i en directe es van succeint durant 45 minuts, sense paraules, sense imatges, més que les que s’apareixen al teu cap a causa de l’associació que fem dels sons que escoltem. En aquesta proposta tan interessant teatralment parlant, he trobat a faltar un petit context, una història […]

Albert Quesada presenta un muntatge on té com a objectiu portar el flamenc a l’extrem de les diferents modalitats de la dansa. A Flamingos, veiem com aquest ball tradicional és extrapolable a qualsevol modalitat i, a més, hi està present, tal vegada de forma subtil, però allà el trobem, callat, calmat o gemegant. Una professionalitat i disciplina en els moviments dels intèrprets que et remouen i et transporten per diferents mons, tots lligats al que creiem que només podem trobar a Andalusia, però, precisament, Quesada demostra com el flamenc és un ésser viu víric, que es contagia i s’endinsa dins tot el que troba al seu pas.

Mai abans havia vist tanta eufòria, admiració i unanimitat entre el públic i la crítica en un espectacle. Des de la seva estrena a Madrid i la infinita i creixent llista de gira, tenia una curiositat i ànsia inaguantable per veure quin tipus de monstre havia creat Sergio Peris-Mencheta. Després de veure Lehman Trilogy dues vegades en tres dies, puc afirmar i reafirmar l’espectacularitat d’aquest muntatge i la merescuda ovació que reben a cadascuna de les representacions. Lehman Trilogy enlluerna per les següents raons: – Els actors: No són actors, són, com ha esmentat a entrevistes el seu director, joglars. Aitor Beltrán, Ferran González, Pepe Lorente, Darío Paso, Leo Rivera i Litus Ruiz interpreten a més de 120 personatges al […]

Vaig sortir bastant fascinada d’aquesta funció, a la qual m’hi vaig acostar gràcies als potents noms que li donen vida, encara que això no sempre és garantia d’èxit. Un matrimoni en procés de separació dóna peu a moltes possibles històries de les quals els dramaturgs podrien escriure infinites versions, però Jordi Casanovas planta a l’escenari un text dur, sí, amb la intenció de no deixar-te indiferent, i ho aconsegueix. La dansa de la venjança és un duel de paraula entre dos actors que juguen a destruir-se mútuament, no hi ha guanyadors, ni culpables, només vençuts. Un text molt atractiu i que permet al Pablo Derqui lluir la seva ja característica capacitat d’atrapar a l’espectador amb la seva força, i, no […]

El bigoti de Freddie Mercury és sens dubte una de les coses excepcionals que trobem en aquest món, i hi he arribat a pensar gràcies a aquesta agradable i entranyable hora que ens va regalar el Pau Roca. Les Coses Excepcionals és un cant a la vida, una oportunitat de parar i apreciar aquestes insignificants coses que fan especials els moments. El més bonic d’això és que s’aconsegueix gràcies al teatre, però no un teatre qualsevol, ja que aquest muntatge traspassa les fronteres, trenca la convencionalitat de l’espai escènic no només fent al públic còmplice de la narrativitat dramàtica, sinó també involucrant-lo en l’escenari. Les Coses Excepcionals no és una obra de teatre, és una trobada amb amics, amb el […]