Magui Alba

La grandesa de Hitchcock portada sobre l’escenari només pot ser sinònim d’èxit, i això és el que trobem en aquesta fantàstica adaptació dels creadors de l’exitós musical Sugar. Con faldas y a lo loco Primer de tot m’agradaria destacar la impressionant presència dels actors que porten tot l’espectacle amb un ritme i un talent sorprenentment creatiu que em va deixar bocabadada més d’un cop. I es que entre els 4 es rifen més de 100 personatges, una tasca, més bé difícil, que gestionen gràcies a la creació d’una atractiva complicitat amb el públic. El fet de mostrar-se com una simple comèdia, sense pretensions, on el públic es veu envoltat d’un ambient còmic i és ell qui decideix atorgar als actors […]

Mai he tingut el gust, encara, de tenir l’experiència de sentir l’adrenalina que deu produir fer una escape room. Curiosament penso que aquest nou fenomen podria acabar convertint-se en la competència més directe del teatre, i Joel Joan i Hèctor Claramunt han fet tot el contrari, han aprofitat aquesta similitud i s’han emportat l’adrenalina de l’escape room a una sala de teatre, on encara que els espectadors no siguem els protagonistes, ens hi sentim part. Una comèdia divertida, intel·ligent i sorprenentment actual on el que més destaca i li aporta valor és el segell Joel Joan, i es que això és el que vaig sentir, un revival dels agradables moments que passava de petita amb Plats Bruts. Ens presenten uns […]

M’ha costat començar a escriure sobre Àngels a Amèrica, vaig entrar dins d’un món d’on m’està costant sortir. I es que la Kompanyia Lliure té un talent i una presència escènica que atrapa. Se’ns presenta un dels textos més emblemàtics i apassionants del segle XX d’una forma innovadora, fresca i molt atrevida de la mà de David Selvas en format díptic. Tot el conjunt forma una catarsi teatral de luxe, quatre hores intenses de goig escènic. Això si pots veure les dues parts seguides, però en el meu cas van ser separades i vaig sentir el següent. La primera part és una presentació de la situació i dels personatges. Una història crua, freda i dura que t’arriba a transmetre veritable […]

M’he trobat amb sentiments enfrontats un cop vist aquest espectacle. L’emoció de veure de forma tan propera l’actuació d’actrius de la talla de Carmen Machi a un muntatge de petit format, i la frustració de no aconseguir connectar amb la història que s’està narrant, ja que els salts en el temps i la complexitat de la situació plantejada no acompanyen a l’espectador a seguir la trama. Se’ns presenta una història molt potent i atractiva que gira entorn de la mentida, la mentida familiar, on encara és més dolorosa. Veiem una família trencada, una mare destrossada de dolor per la desaparició del seu fill, i desubicada per la reaparició d’aquest. Però els personatges coneixen i amaguen molt més del que nosaltres […]

És admirable la capacitat d’innovació i de deixar-te bocabadat que té la companyia Projecte Ingenu, i es que això és la garantia dels seus muntatges. Com ja van fer amb Yerma, dotant de més bellesa, si cap, a aquest text, que record amb molta fascinació, ara a InFAUST hi trobem un nivell d’experimentació dut al límit on el que trenca la quarta paret no són les intervencions dels actors, sinó la mateixa posada en escena. L’ambientació t’agafa, t’atrapa, t’envaeix i no et deixa anar fins a l’últim sospir de l’obra. Una versió lliure de Goethe totalment actualitzada que qüestiona la nostra forma de viure provocant una reflexió absoluta. La utilització de les llums, els efectes visuals i la dotació de […]