Marc Ribera

La nova proposta de Lazzigags és una adaptació d’una de les novel·les de Mark Twain que introdueix el personatge de Tom Sawyer i el seu amic Huckleberry Finn al món dels detectius. L’adaptació dramatúrgica estalvia pocs detalls de l’obra original i esdevé, per aquesta raó, una mica densa i carregada, fet que no permet desenvolupar amb prou detall alguns conflictes interessants com l’amistat entre els dos protagonistes. Dit això, l’espectacle és brillant. Destacar la gran feina dels tres actors secundaris (sense que la dels dos protagonistes sigui menys bona) que arriben a interpretar una quinzena de personatges en poc més d’una hora; en especial, la del Xavi Duch que aconsegueix convertir la seva presència en protagonista cada cop que surt […]

Nit d’estrena. Arribo tard. Entro i no recordo el títol de l’obra. 70 minuts. Surto i em sento fascinat. Em llenço a agafar el darrer dossier de premsa que queda: Nuestra Señora de las Nubes. Sí, això m’havia quedat clar. El poble màgic d’on surten els personatges que es passegen pels diferents paratges que composen l’obra. Un director (Lino Ferreira) i dos actors (Inma Nieto i Julio Cortázar), tots ells integrants de la Companyia Teatro de la Abadía. L’autor… argentí. És clar! Nuestra Señora de las Nubes és el lloc d’on venim tots, del qual marxem per explorar el món i al qual tornem per reposar, per retrobar-nos amb el que sempre ha estat nostre. S’hi arriba per la carretera […]

1994: JASP (Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados) 2010: JESP (Jóvenes Emigrantes Sobradamente Preparados) 2013: GM (Generació de Merda) L’any 1994 una casa de cotxes va fer servir el primer acrònim en una campanya publicitària per definir una tongada, la dels 70-80, que es perfilava com la gran promesa que lideraria un país (el que fos), en un moment d’exaltat creixement, cap a l’èxtasi humà i tecnològic. El moment era únic: un paradigma social de llibertats inèdit que oferia l’oportunitat a les noves riuades juvenils de viure i formar-se tècnica i humanament com mai abans s’havia vist, en universitats, escoles d’idiomes i de postgrau, amb beques i programes internacionals. Un futur prometedor. Érem a les portes de la societat del súper-benestar. Quina […]

La Sala Fénix es converteix, amb aquest espectacle, en una petita sala de museu amb tres obres en exposició: tres quadres en moviment que conformen els tres actes d’aquest poema visual. Tres històries independents amb un llenguatge comú: el mim corporal dramàtic. Tres viatges a mons imaginaris descrits a partir d’una música, una il·luminació i una gestualitat suggerents que intenten transcendir la comunicació oral o visual per segrestar l’experiència de l’espectador i dur-la dins de la mateixa atmosfera onírica d’on surten els personatges. Elaborar i transmetre una narració sense paraules no és senzill. Cal uns intèrprets sensibles i precisos, segurs en la subtilitat de la seva feina. D’això s’encarrega en Mai Rojas –creador i protagonista de l’espectacle, format al Cirque […]

La Universitat Internacional de La Rioja és productora i distribuïdora d’aquest espectacle. Sorprenent i grata noticia de la que, tant de bo, prenguin nota moltes universitats de la resta de l’estat. Ho fan, expliquen, com a acció d’enriquiment cultural perquè alumnes, exalumnes i professors puguin participar d’activitats col·lectives fora de l’àmbit acadèmic. Chapeau. Porten fins al Teatre BARTS un text suposadament de Shakespeare que, en realitat, no és ben bé de Shakespeare, sinó que es tracta d’una peça escrita a moltes mans on Shakespeare podria haver afegit algunes pàgines. Una singular producció amb un cartell que, per començar, despista una mica, doncs es tracta d’un disseny modern que convida a pensar en una proposta contemporània, conceptual, tal vegada propera a […]