Mariona Rebull

No és cap secret que la muntanya guarda perills per tots aquells que decideixen encarar-la. D’això ens parla FitzRoy. Però en parla només en aparença: el dilema que allá s’hi planteja, el de continuar l’expedició o abandonar-la (amb el que ambdues decisiones comporta) suposa en el fons els mateixos petits dilemes que travessem tots en la nostra quotidianitat. Aquí, la muntanya és només un context, una excusa, un decorat. El que importa a metres i metres d’altura és el mateix que importa en el dia a dia dels espectadors. Per això, m’atreviria a dir, aquesta obra funciona i agrada. FitzRoy ens dona el que promet: intel·ligència i diversió a la vegada. Ens dóna intel·ligència amb un argument ben trabat i […]

Benvinguts a La Quarta dimensió. Així és com es titulen­ – sense que ningú sàpiga ben bé el perquè –  el conjunt de 17 poemes teatralitzats que donen veu a personatges de la mitología grega que l’autor grec Iannos Ritsos ens va deixar com herència. No és el primer cop que es representa un d’aquests poemes – i de ben segur que arribaran més especitacles – però en tot cas, ara tenim l’ocasió de veure Agamèmnon.  De les històries d’Homer ens arriba un Agamèmnon despota, ambiciós i sense escrúpols però aquí, Ritsos ens el presenta com algú més reflexiu, més considerat, més humà. Un despota humà, sí, que arriba de la guerra de Troia per dirigir-se a la seva dona […]

D’alguna manera quan parlem del passat també estem parlant del present i del futur. Segur que més d’un cop heu vist alguna escenificació de cara la galeria per dirigir-se al món i dir: veus que tot va bé? Farmacèutiques, per exemple, que inauguren fundacions mentre enganxen a la gent premeditadament als opiacis; parelles que fingeixen que tot funciona mentre la seva relació està morta. Doncs el mateix va passar a Himmelweg o també dit camí del cel, un poblet on tot es reduïa a una mise en scène. – Vol el seu café? – Clar que pot fer fotos – Mira, així es llença una baldufa, deien aquells que l’executaven. Tot perfectament orquestrat, assajat i representat perquè la comunitat internacional es […]

Basada en el mateix text (Le Père) de Florian Zeller guardonat amb un Oscar l’any 2021, arriba els nostres teatres l’adaptació de El pare. Protagonitzat aquí per Josep Maria Pou, l’obra ens durà a la ment d’un home refinat que ja no és el que era. Pèrdues de memòria i confusions cada cop més accentuades. Desorientacions que el duran a l’angoixa i a la por. A ell, per descomptat, però també a la seva filla (Rosa Renom) i als espectadors. Un noble exercici de posar-se a la pell de les persones que la nostra societat més abandona: els avis. Potser el teatre no té els recursos per reproduir els cops d’efecte i de sorpresa de la gran pantalla. Segurament, és […]

Últimament les veus contra el colonialisme se senten amb més força, sobretot al voltant de la presència o no de l’estàtua de Cristòfol Colom. No obstant, potser calia entonar algun tipus de mea culpa entorn els almogàvers (que encara no hem escoltat) o de la figura dels indianos, els catalans que es van enriquir a Amèrica i van transformar la costa del maresme amb palmeres i cases senyorials. I això és exactament el que ha fet Amèrica, l’obra de Sergi Pompermayer dirigida per Julio Manrique, que posa llum sobre una família fictícia però que fàcilment podem identificar amb qualsevol de les que a Catalunya es van fer d’or amb el tràfic d’esclaus. L’argument gira al voltant del 20è aniversari del […]