Markos Goikolea

Álex Rigola adapta l’obra de teatre amb la qual David Mamet va guanyar el Premi Pullitzer en 1984, reduint-la a la seva mínima expressió. La peça segueix a cinc personatges d’una agència immobiliària al llarg de dos únics dies, en els quals es succeeixen tot tipus de traïcions, robatoris, discussions i, en general, actituds mesquines. Al marge de la ja esperada qualitat d’un text que es deriva de la literatura de David Mamet, Rigola manté a nivell escènic la seva proposta estètica dels últims anys i el que defineix l’essència d’aquest Heartbreak Hotel. Ens referim a la reducció de tots els elements teatrals a la seva mínima expressió. L’única escenografia present són dues cadires, el nom del títol de l’obra […]

En aquesta original, estranya i inquietant proposta, la companyia catalana El Eje uneix forces amb el director i dramaturg argentí Sergio Boris per a fer un homenatge al fracàs com a refugi. L’espai escènic construeix una mena de cova plena d’objectes acumulats sense un ordre ni lògica aparent, igual que la trama d’aquesta història, que lluny d’avançar en forma lineal es basa en l’acumulació i la repetició per a retratar l’estat anímic d’aquests cinc personatges atrapats en uns llimbs de l’error. L’antiga escola d’adults, on només queda un alumne, s’ha convertit també en taller mecànic. Tot està per reparar, tot està per reformar, tot és un error, un fracàs, inclosos els personatges, que vaguen sense cap objectiu més que sobreviure […]

Aquesta obra del Roc Esquius i el Sergi Belbel és una absurda comèdia corporativa que apunta una crítica a les relacions de poder en el sistema neoliberal. Tanmateix, el seu gran interès rau en el potent i original mecanisme narratiu que proposa. Seguint el camí de la coneguda Per davant i per darrere de Michael Frayn, l’obra es repeteix dues vegades mostrant punts de vista diferents sobre els mateixos successos. L’escenari està dividit per la meitat. A un costat està el despatx del cap, a l’altre, la sala d’espera contigua. Una porta corredissa separa tots dos espais fent que només puguem escoltar els diàlegs d’una part. Això genera situacions absurdes on l’espectador sovint no sap bé el que està passant, […]

El Zoo de Vidre és una de les obres més emblemàtiques de Tennesse Williams, a més de les més personals en estar inspirada parcialment en la seva pròpia biografia. Es tracta d’un drama quotidià, on els somnis, els records i els anhels dels personatges entren en constant conflicte amb la realitat que els envolta. La construcció dels personatges és possiblement un dels principals valors de l’obra, mostrant uns éssers frustrats però que es neguen a perdre l’esperança, cosa que ens fa empatitzar amb ells i amb la seva lluita des del primer moment. L’autor va idear aquesta obra com una proposta expressionista, tractant d’allunyar-se del realisme, va assegurar que era una obra composada de records fragmentaris. És per això que […]

Xavier Albertí parte de la biografía de Gómez de la Serna sobre Valle-Inclán para retratar en un magnífico monólogo musical al que fue uno de los mayores renovadores de la literatura y el teatro español. Se trata de un homenaje a la vida del autor y una oda al gran placer de la palabra. A través de anécdotas que combinan lo privado con lo público, pone en valor su singular y poética visión sobre la vida en general y sobre la sociedad española en particular. Una sociedad llena de contradicciones que solo se pueden explicar a través de la deformación. “Como si los héroes clásicos se mirasen en los espejos cóncavos del callejón del gato”. Esta obra puede ser disfrutada […]