Markos Goikolea

Aquesta proposta és un caramel escènic per tres raons. D’una banda, tenim a Hamlet de Shakespeare, possiblement una de les obres més representades de la història, una espècie de bíblia atemporal de la dramatúrgia. D’altra banda, tenim a La Perla 29, una de les companyies més reconegudes del panorama teatral a Barcelona, reconeixement més que merescut com sabreu si heu passat per algun dels seus muntatges a la Biblioteca de Catalunya. Però aquest muntatge afegeix un tercer ingredient a l’equació convertint-lo en una cita indispensable per als amants del teatre textual a Barcelona; el diàleg entre el llenguatge teatral i el cinematogràfic. Un dels principals atractius d’aquesta obra és precisament el fet d’haver instal·lat un escenari teatral efímer enfront de […]

Aquesta àcida i irònica comèdia sobre la toxicitat de l’amor romàntic posa en escena a una núvia a la fuga al més pur estil de Julia Roberts. Mentre espera en una parada d’autobús al costat d’un carismàtic taquiller, ens relata en primera persona com ha arribat a aquesta situació. La seva història és la de tota una generació de dones criades sota la idea de l’amor romàntic, la justificació de les relacions tòxiques i l’erotització dels seus cossos des de ben petites. Després de viure aquestes infàncies Disney, enfrontar-se al món i a la cerca de l’amor, dóna com a resultat tot un catàleg de còmiques anècdotes i situacions que ens comparteix entre breus números musicals de Marisol i projeccions […]

A hores d’ara ningú posa en qüestió la gran capacitat còmica de Carles Sans. Després de 40 anys de comèdia gestual a Tricicle sense obrir la boca, al costat de Joan Gràcia i Paco Mir, el còmic debuta en solitari amb “Per fi sol”. Al marge de la seva aparició en solitari, Sans sorprèn pel seu canvi de registre, donant un gir de 360 graus per a substituir una de les característiques més reconegudes de la seva carrera fins al moment, l’humor mut, pel monòleg parlat. En començar l’espectacle llança un advertiment; no pensa fer mim, porta tota la vida desitjant parlar i ara, per fi, ho farà. Després d’un breu i irònic número de mim destinat a tots els nostàlgics que […]

Aquest muntatge promet el que dona. Una escenografia espectacular, tal com ho va descriure Agatha Christie, ens transporta (i mai més ben dit) a aquell majestuós tren. El vestuari també contribueix de manera efectiva tant a l’ambientació en els anys 30 com a la caracterització dels personatges. Però més enllà del virtuosisme tècnic i desplegament de pressupost, l’obra es sosté sobre l’actuació del seu ampli elenc. Un total de 10 intèrprets posen cos i veu als personatges que l’escriptora va imaginar. Eduard Farelo encapçala el repartiment en el paper de l’excèntric detectiu belga Poirot. De totes maneres, el focus està ben repartit entre tots els personatges. Totes les interpretacions són remarcables, encara que, desgraciadament, l’ús d’accents una mica forçats pot desconnectar-te de la trama i […]

A partir d’un conflicte familiar entre tres germans que han de decidir què fer amb el ramat d’ovelles heretat dels seus pares, aquesta meravellosa i hilarant comèdia generacional interpel·la al públic urbanita amb fortes dosis de cinisme i complicitat. El text funciona com un mirall que et rebota en la cara, aconseguint que riguis de tu mateix durant una hora i mitja. Fins i tot arriben a interpel·lar a sala directament en un bonic i efectiu recurs. Ja s’han ficat al públic a la butxaca. Els personatges estan tan ben construïts i interpretats, resulten tan pròxims, que podries estar assistint a una trobada de la teva pròpia família. Un diàleg perfectament filat entre ells construeix aquest retrat generacional del desencant, […]