Markos Goikolea

A hores d’ara ningú posa en qüestió la gran capacitat còmica de Carles Sans. Després de 40 anys de comèdia gestual a Tricicle sense obrir la boca, al costat de Joan Gràcia i Paco Mir, el còmic debuta en solitari amb “Per fi sol”. Al marge de la seva aparició en solitari, Sans sorprèn pel seu canvi de registre, donant un gir de 360 graus per a substituir una de les característiques més reconegudes de la seva carrera fins al moment, l’humor mut, pel monòleg parlat. En començar l’espectacle llança un advertiment; no pensa fer mim, porta tota la vida desitjant parlar i ara, per fi, ho farà. Després d’un breu i irònic número de mim destinat a tots els […]

Aquest muntatge promet el que dona. Una escenografia espectacular, tal com ho va descriure Agatha Christie, ens transporta (i mai més ben dit) a aquell majestuós tren. El vestuari també contribueix de manera efectiva tant a l’ambientació en els anys 30 com a la caracterització dels personatges. Però més enllà del virtuosisme tècnic i desplegament de pressupost, l’obra es sosté sobre l’actuació del seu ampli elenc. Un total de 10 intèrprets posen cos i veu als personatges que l’escriptora va imaginar. Eduard Farelo encapçala el repartiment en el paper de l’excèntric detectiu belga Poirot. De totes maneres, el focus està ben repartit entre tots els personatges. Totes les interpretacions són remarcables, encara que, desgraciadament, l’ús d’accents una mica forçats pot […]

A partir d’un conflicte familiar entre tres germans que han de decidir què fer amb el ramat d’ovelles heretat dels seus pares, aquesta meravellosa i hilarant comèdia generacional interpel·la al públic urbanita amb fortes dosis de cinisme i complicitat. El text funciona com un mirall que et rebota en la cara, aconseguint que riguis de tu mateix durant una hora i mitja. Fins i tot arriben a interpel·lar a sala directament en un bonic i efectiu recurs. Ja s’han ficat al públic a la butxaca. Els personatges estan tan ben construïts i interpretats, resulten tan pròxims, que podries estar assistint a una trobada de la teva pròpia família. Un diàleg perfectament filat entre ells construeix aquest retrat generacional del desencant, […]

Drama, humor i thriller es barregen en aquest text de Josep Maria Miró que ens convida a mirar cap enrere per a veure’ns en el present. La nostàlgia no serveix de res, assegura un dels personatges, però sembla que el text no opina el mateix. La senyoreta Mercè, és una mestra de primària jubilada que visita a tres dels seus exalumnes per saber què ha estat d’ells. Un personatge tan tendre com sinistre interpretat de manera magistral per Francesca Piñón, gràcies a la qual l’obra va adquirint un to de thriller inquietant segons avança la trama. Què cerca aquesta senyora realment? Com aconsegueix trasbalsar la resta de personatges amb les seves preguntes tan senzilles i directes? Aquesta mestra és una […]

Preciós i hilarant autohomenatge a la carrera de Rhum & Cia, companyia de clowns que ens va enamorar amb la seva trilogia composta per Rhum, Rhümia i Rhumans. Ara, amb Gran Reserva ens porten un recopilatori dels millors gags de clown servits a bon ritme. La excusa perfecta per a connectar amb l’imbècil que portem dins i acomiadar-nos de les nostres preocupacions. Aquesta vegada l’elenc de pallassos està format per dos Carablanques, el pallasso que ho sap tot (o això pensa), i dos Augustos, el pallasso de nas vermell, maldestre, absurd i irreverent. A més, un vestit de pallasso penja del sostre transmetent una mena de presència divina que possiblement fa referència a Joan Montanyès “Monti”, reconegut clown català que […]