Markos Goikolea

La Sala Hiroshima inaugura temporada amb aquesta interessant proposta que revisita la figura d’Arlequí, el criat més popular de la Commedia Dell’Art. Partint de la corporalitat pròpia del personatge, Ginevra Panzetti i Enrico Ticconi el porten a la contemporaneïtat a través d’una coreografia gestual tan inquietant com hipnòtica. Arlequí es presenta com un diable grotesc amb aires de bufó. A partir de la hiperexpresivitat d’aquesta figura, viatgem des de l’alegria al drama en un gènere teatral que es basava en la improvisació sobre certs trames i personatges arquetípics associats a diferents patrons de moviment. En aquesta proposta, no obstant això, lluny de treballar la improvisació construeixen seqüències de moviments repetitius i a vegades simètrics amb summa precisió i fluïdesa, creant […]

Aquesta adaptació del clàssic literari de La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda explica la història del seu protagonista, La Colometa, abans, durant i després de la guerra civil espanyola. Es tracta d’un retrat històric de la Barcelona d’aquells anys i del paper de la dona en una societat tan condicionada pels esdeveniments històrics que es van donar. Paco Mir ha optat per fer un muntatge amb un ritme especialment frenètic. Gràcies a una escenografia basada en projeccions aconsegueix que l’adaptació teatral es desprengui del pes que la literatura sol tenir quan s’emporta a escena. D’aquesta manera, l’obra es presenta com una coreografia escènica on, malgrat comptar amb alguns moments més baixos, s’aconsegueix mantenir un ritme acceptable. El pas del […]

El personatge que Miguel Delibes va escriure fa més de cinquanta anys i que Lola Herrera porta interpretant gairebé quaranta és un retrat de la dona provinciana dels anys seixanta. Sobre l’escenari, Carmen Sotillo vela el cadàver del seu marit en un soliloqui que li permet sincerar-se mostrant els seus anhels, pors i frustracions. Una dona que a més de complir amb el model imposat de feminitat també el defensa, sent així víctima i guardià al mateix temps d’una societat panòptica que castiga a les dones amb un sentiment de culpa constant. L’autor parteix d’aquesta situació per introduir tocs d’humor en el discurs tan classista i masclista d’aquesta dona, humor que es barreja simultàniament amb el drama personal del personatge. […]

Existeixen múltiples ficcions que imaginen com seran les nostres vides en un futur. I la gran majoria acostumen a fascinar-se pels possibles avenços tecnològics o presenten escenaris apocalíptics i distòpics. Tanmateix, el que no és tan habitual és una reflexió sobre com es desitjarà, com es gestionaran les nostres relacions afectives, com es trencaran una i una altra vegada les nostres il·lusions i les nostres promeses. El futurés una d’aquestes enriquidores excepcions. Segurament el que és un dels dramaturgs més lúcids de l’escena teatral barcelonina, Joan Yago, escriu i dirigeix aquesta peça estructurada en unes sis escenes on seguim la trajectòria d’una nissaga com si es tractés de 100 anys de soledat. En ordre cronològic rastregem l’arribada a Barcelona d’una […]

Vaselina és una àcida, bruta i descarada comèdia escrita pel reconegut dramaturg Gabriele di Lucca. A partir d’uns personatges ben absurds l’autor tracta interessants temàtiques que encara generen debat en la societat, com és el cas de les addiccions, l’incest, la transsexualitat, les sectes religioses o el maltractament animal per nomenar algunes. Lluny de tractar aquests tabús amb la delicadesa i prudència a la qual estem acostumats, el text entra com una piconadora que arrasa amb tot. Aquest atreviment acompanyat d’un llenguatge bèstia i ordinari crea algunes situacions còmiques que, no obstant això, també poden generar certa incomoditat en l’espectador en prendre distància i comprendre allò que li està provocant el riure.L’obra retrata una societat disfuncional a través d’uns personatges […]