Markos Goikolea

Àngels a Amèrica és una colossal obra escrita per Tony Kushner sobre l’epidèmia de la SIDA en la comunitat gai nord-americana dels anys 80. Escrita en dues parts, aquesta adaptació ha optat per reduir la durada d’ambdues per fer-la més “digerible”. En qualsevol cas, l’extensió de l’obra permet el desenvolupament d’uns personatges amb uns arcs dramàtics increïbles. Es tracta d’una història coral que presenta diverses línies argumentals. Partint de la relació de dos homes, un dels quals és diagnosticat de SIDA, l’obra introdueix diverses subtrames que posteriorment es creuen entre si. Així, coneixem a un ampli ventall de personatges representat per un elenc d’actors que, malgrat cometre el greu error de invisibilitzar a una minoria social representada en l’obra, donen vida a uns individus plens de matisos. Són […]

L’Omissió de la Família Coleman és un text tragicòmic de l’argentí Claudio Tolcachir que després d’una traducció de Jordi Galceran torna a Barcelona per explicar la història d’una disfuncional família catalana. Els Coleman són un grup de personatges a la deriva, units per un feble vincle familiar el valor del qual són incapaços d’apreciar. Són tot allò que succeeix quan ens oblidem dels altres, quan cadascun lluita per la seva pròpia supervivència i l’empatia desapareix. És la victòria de l’individu per sobre de la comunitat, la victòria del caos per sobre de l’ordre. Els diferents personatges de la família i les seves excèntriques personalitats doten a l’obra d’un gran component còmic que sens dubte és un dels seus principals atractius. Destacaria els personatges de Sergi Torrecilla i Vanessa Segura, dos pols oposats magistralment interpretats que […]

En èpoques convulses de crisi social els textos clàssics retornen per demostrar que les tragèdies humanes són atemporals i universals. Aquest és el cas d’Una Íliada, una revisió del text clàssic d’Homer, adaptat a quatre mans entre Lisa Peterson i Denis O’Hare, que Eduard Farelo porta a escena per parlar-nos dels conflictes socials i la còlera humana. El format del monòleg respon a dues necessitats. D’una banda, la voluntat del propi Farelo de posar-se en risc, afrontant un gran repte actoral que sens dubte supera de forma excel·lent. D’altra banda, el desig de narrar la història tal com es feia en l’època clàssica, donant tot el poder a la paraula del narrador i deixant que l’espectador construeixi les escenes al seu cap. Per alimentar aquesta imaginació necessària […]

Aquesta boja i divertida proposta d’Inda Pereda ens demostra tot el que es pot aconseguir prescindint del text, donant-li tot el poder al cos i als sons.  Lubbert és el primer esbós d’humà que va crear Déu. L’obra comença quan Lubbert descobreix el seu propi cos per després passar a investigar el seu entorn, iniciant un viatge a través de diversos espais i atmosferes creades amb onomatopeies i sons que ell mateix articula. Per molt que tingui un punt de partida, l’obra realment no compta amb una trama o fil conductor a l’ús. Més aviat es tracta d’una seqüència de gags delirants on es presenta una situació per portar-la a l’extrem i convertir-la en absurda, ridícula i fins i tot grotesca. Un bon exemple […]

La màquina de parlar és una distopia futurista que transita entre la comèdia i el drama per parlar-nos sobre la solitud i l’abolició dels sentiments en una societat tecnològica. El protagonista Bruno, interpretat per Marc Rosich, és un dèspota aïllat i obsessionat amb el seu ascens laboral que combat la solitud amb una màquina de parlar, interpretada per Sandra Monclús, amb la qual viu en constant conflicte. Aquesta màquina és una intel·lectual fascinada per la paraula i la figura de Franz Kafka. Com més s’humanitza la màquina més gran és el conflicte amb el seu amo. Ell només busca una mica de companyia a través de la conversa banal, representat per la lectura diària de l’horòscop, mentre que la màquina no pot evitar “delirar” i […]