Markos Goikolea

La jove companyia José y sus hermanas torna a demostrar amb la seva segona obra que tenen molt a dir, i que a més, saben com fer-ho. En Arma de Construcción Masiva es dediquen a disseccionar l’educació a l’estat espanyol. Però més enllà de la rigidesa del sistema educatiu, representat per múltiples cadires infantils a l’escenari, també disseccionen la institució social més arrelada, la família. A través de diferents recursos com la veu en off, el discurs directe, la música, les projeccions i un ús reduït del cos, els intèrprets comparteixen les seves històries personals, siguin reals o fictícies, això mai ho sabrem, per parlar-nos de tot allò que ens educa des de petits i ens forma com a individus. […]

Partint del tema de la immortalitat humana, aquest enginyós text còmic pren idees i arquetips sobre la vida i la mort per tractar-los des de l’absurd i generar una sèrie d’escenes i personatges hilarantment còmics. Bruno Oro és l’encarregat de donar vida a aquest text d’Alejo Levis i Marc Angelet, mantenint un ritme ascendent però just durant tota l’hora que dura la funció. Transita d’un personatge a un altre amb gran mestria. Personatges que ens remeten directament al nostre imaginari col·lectiu, com ara la mort, la parella enamorada en la televisió, l’adolescent que no es marxa de casa dels seus pares o el creatiu publicitari al Vaticà, són tractats enginyosament en el context de la immortalitat humana, generant una sèrie […]

El que ens planteja Quina Feinada!, adaptació de l’èxit de Broadway que suposa la tornada de Ventura Pons a la direcció teatral, és com a mínim interessant. Un únic actor sobre l’escenari interpretant de forma frenètica a una desena de personatges diferents. No obstant això, és una pena veure com l’obra cau en una repetició constant de petits gags independents que a cap moment fan avançar la trama ni l’estat del personatge principal. Potser funcionaria millor si existís algun tipus de conflicte que connectés els personatges de les diferents trucades o si poguéssim ser testimonis d’un ventall d’estats anímics en el protagonista. El personatge principal sembla estar en el mateix estat anímic constantment, l’estrès més absolut. Això podria donar-li un […]

Una Gossa en un Descampat ens parla de l’avortament, un tema encara tabú a la nostra societat. A través d’un text molt íntim escrit per la Clàudia Cedó i una direcció magistral de Sergi Belbel, assistim a una obra de teatre amb una bellesa poètica increïble i uns missatges molt interessants per fer pensar a l’espectador. Com ara, l’existència d’una mena de massa humana on el dolor d’una és el dolor de totes o la maternitat d’una és la maternitat de totes. Com si hi hagués un fil invisible que connecta a la protagonista amb la seva mare, la seva àvia i així fins a crear una massa universal femenina i una història comuna, una història universal. És evident que […]