Markos Goikolea

Emma Vilarasau deixa de banda el registre més dramàtic al qual ens té acostumats per a llançar-se de ple al Stand Up Comedy en aquesta comèdia dramàtica d’autoficció. El seu personatge és una còmica a l’estil de Joan Rivers – els que hagin vist la sèrie Hacks podran sentir-se identificats amb el seu univers – que durant les dues hores que dura l’obra alterna la seva faceta més pública a l’escenari amb la seva vida més privada a casa. Segons avança la història, els límits entre aquests mons es van difuminant, igual que ho farà el límit entre realitat i ficció, amb un preciós monòleg final on l’actriu es treu la màscara i presumeix de la seva gran empatia amb […]

Carme Portaceli torna a la literatura com a font narrativa per a adaptar les seves històries a l’escena, com ja va fer amb Mrs. Dallowey o La casa de los espíritus; aquesta vegada també ho fa amb l’ajuda dramatúrgica d’Ana María Ricart, responsable de signar l’adaptació. El resultat són quatre hores d’obra (amb entreacte inclòs) ben estructurada i capaç de mantenir el ritme i l’interès, encara que hi hagi alguna escena que resulti una mica redundant o excessivament literària. La novel·la d’Almudena Grandes és un retrat de la grisa Espanya de la postguerra que intercala personatges reals i ficticis. L’eugenèsia o l’intent de modificar als altres perquè compleixin amb els nostres mandats i expectatives és transversal a la trama: Una […]

Austràlia és una divertida comèdia dramàtica sobre la família, els vincles, la descendència, les expectatives… L’obra està estructurada en forma de diari en el qual assistim a les vacances de tres germanes des de la seva arribada a Austràlia fins al seu retorn, vacances on una d’elles tracta de donar un òvul a una altra. Israel Solà, conegut per ser el director de La Calòrica, s’estrena també com a dramaturg amb aquesta història basada en fets reals. L’espai escenogràfic minimalista a base de fons d’estudi fotogràfic, les transicions entre escenes a base de flaixos i la presència d’una càmera de fotos en escena són un encertat apunt de direcció per a convertir aquesta obra en un autèntic àlbum de fotos […]

Julio Manrique dirigeix aquesta increïble comèdia amb apunts dramàtics de Mike Bartlett; un intel·ligent i divertit retrat de l’idealisme de joventut i l’esdevenir de la societat capitalista actual a través de la història d’una família al llarg de 40 anys. Aquest retrat generacional ple d’ironia i sarcasme arrenca amb un record nostàlgic de l’època hippie dels seixanta, quan Laia Marull i David Selvas es coneixen sent uns adolescents idealistes. Quan arribem als 90, aquesta parella que ha tingut dos fills estan ja esgotats de treballar per assolir el somni neoliberal de viure en un adossat i quan finalment som al 2011, són els seus fills disfuncionals, interpretats per Clara de Ramon i Marc Bosch, els que prenen protagonisme per a […]

Carles Alfaro dirigeix un dels textos més reconeguts del dramaturg Sanchís Sinisterra, posant en escena una reflexió sobre la mort de l’autor, o més aviat el naixement del lector com a creador. L’obra té un aire de thriller psicològic noir, on els tres personatges, magistralment interpretats per Pep Cruz, Pere Ponce i Mar Ulldemolins, es mouen en un joc de miralls que visibilitza les seves relacions de dependència, xantatge i manipulació. La posada en escena remarca un halo de misteri, amb una il·luminació plena d’ombres i foscors, projeccions abstractes, miralls trencats al terra i uns sofàs negres tan rígids com els personatges que els utilitzen. Però per sobre de tot, aquesta obra és una oda a la intertextualitat. Si totes […]