Markos Goikolea

T de Teatre torna a reunir-se i decideixen fer-ho amb un dràstic gir. Aquesta vegada no es presenten amb l’habitual format de comèdia de situació que tant les caracteritza, sinó que s’atreveixen amb la seva proposta més experimental a partir d’un text encarregat al dramaturg argentí Mariano Tenconi Blanco. En el pròleg inicial, una veu en off presenta diverses reflexions metateatrals. Per a què serveix el teatre? Per a educar? Sembla que no hi ha resposta concreta a aquestes preguntes, encara que l’autor comparteix una interessant afirmació: només les coses inútils són imprescindibles per a l’ànima. Finalment, ens demana que deixem de fer-nos preguntes i ens involucrem en un gran exercici de fe. L’obra arrenca i el seu funcionament dependrà en gran part […]

Sergi Belbel adapta aquesta reeixida pel·lícula de Sally Potter al teatre amb un elenc de primera. The Party és una comèdia anglesa plena d’embolics, d’entrades i sortides i de diversos secrets que es van revelant creant girs narratius i augmentant el conflicte. Sempre és un plaer escoltar textos de comèdia contemporània on podem riure’ns d’arquetips i temàtiques de la societat actual. En aquest cas s’entrellacen la sanitat i el misticisme modern, el feminisme i el gènere, els intel·lectuals i els empresaris… Pot ser que les interpretacions quedin una mica dispars, ja que mentre alguns personatges donen molt de joc, uns altres queden una mica desdibuixats o no aconsegueixen un color propi més enllà del clixé. Això fa que algunes situacions […]

LaPerla29 torna a representar una obra de Goldoni, després de l’èxit de “L’Hostalera” aquesta vegada li toca a “Coralina, la serventa amorosa” que converteix la Biblioteca de Catalunya en l’escenari d’una comèdia italiana del segle XVIII. Els textos de Goldoni són hereus indiscutibles de la Commedia dell’Arte, encara que l’autor va voler elevar el valor del text i centrar-se en la psicologia dels personatges, prescindint de les clàssiques màscares del gènere. No obstant això, a Coralina continuem veient representats fidelment alguns arquetips com ara l’Arlequino o el Pantalone. Coralina és una comèdia d’embolics clàssica, amb una trama principal i diverses subtrames amoroses que es van enredant a mesura que avança la història; malentesos, intencions secretes, molta ironia dramàtica, una mica de clown i alguns personatges necis serveixen […]

Aquesta obra és un gran mostra de talent teatral que sorprèn, diverteix i fa reflexionar. Durant un monòleg de poc més d’una hora, el dramaturg uruguaià Gabriel Calderón es basa en uns dels personatges més despietats de Shakespeare per a posar en escena amb un esplèndid sentit de l’humor, no només els límits de l’ambició humana, sinó una reflexió sobre el valor del teatre i la cultura. Joan Carreras interpreta a un actor de segona, ple de frustració i ressentiment que per fi ha aconseguit el paper que mereix, Ricard III! Mentre explica la tragèdia de Shakespeare a un públic al qual menysprea i menysté, relata el procés de muntatge de l’obra, on també humilia als seus companys. Però hi […]

Bàrbara Mestanza, autora d’èxits com La mujer más fea del mundo o Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa, torna a escena amb una autoficció que respira quarta onada feminista per cada costat. L’autora catalana ens té acostumats a una escriptura molt personal i visceral, i a Sucia no només la manté, sinó que l’eleva. Partint d’una experiència personal d’abús, denuncia en escena la impunitat de les agressions masclistes. Un dels grans encerts de Sucia (que són molts) és treballar un marc perquè els homes connectem amb les violències que exercim. La primera part de l’obra està explicada des d’un punt de vista masculí: Pep Ambròs, el seu company en escena, relata i encarna en primera persona l’abús, creant imatges […]