Markos Goikolea

La nova comèdia de Marta Buchaca promet el que et dona. Es tracta de la clàssica comèdia de situació, amb escenografia realista i quatre intèrprets que serveixen els elements bàsics del gènere; entrades i sortides, malentesos, molta ironia dramàtica, contrast de personatges i jocs idiomàtics a bon ritme durant una hora i mitja de riures. L’argument recorda a la pel·lícula Mi vida sin mí d’Isabel Coixet, en la qual el protagonista, en conèixer la poca esperança de vida que té, prepara una llista de coses a fer i tracta de deixar les coses el més lligades possibles perquè els seus estimats tinguin una bona vida. Això sí, Buchaca pren la direcció contrària de la cineasta, eludint el drama i ficant-se […]

Aquesta faula oriental de Stefan Zweig ens trasllada a l’Índia, on un guerrer fidel al seu rei anomenat Virata, cerca alliberar-se de la culpa que li persegueix des que va assassinar al seu germà sense voler. És possible ser lliure vivint en comunitat? Existeix la veritable justícia? Com deslliurar-se de la culpa? Diuen que un bon personatge és aquell que dubta, que es qüestiona els seus actes, i l’heroi d’aquesta història ho fa constantment. En la cerca de la redempció de la seva culpa anirà viatjant des de l’acció total (la lluita d’un guerrer) fins a la inacció absoluta (la contemplació de l’asceta). No obstant això, la inacció és ja un tipus d’acció, ja que la mera existència silenciosa i […]

Diuen que les vides imaginades sempre són millors que la viscuda, i aquesta obra ho corrobora. El text de Joan Yago, dramaturg de La Calòrica, posa sobre l’escenari temes com la precarietat laboral i emocional, les expectatives vitals frustrades o la inèrcia de la vida adulta, i ho fa amb el to de comèdia al qual ens té acostumats. El gran assoliment està precisament en la capacitat de parlar d’aquestes tragèdies humanes des de la comèdia, donant com a resultat un text tan còmic com esquinçador. A l’escenari, Anna Moliner i Joan Negrié interpreten una parella sentimental i laboral. L’obra arrenca quan estan preparant-se per oferir un número musical de duets amorosos històrics en les festes majors d’un poble. Els […]

Martin Crimp parteix de la novel·la Pamela de Samuel Richardson per escriure aquesta obra de teatre sobre els rols de gènere i l’eròtica del poder. En la novel·la, Pamela és una criada que, subjugada al seu amo, utilitza la seva aparent feblesa per a casar-se amb ell i aconseguir l’ascens social. En l’obra de Crimp, no obstant això, es tracta de dos personatges arquetip – ni tan sols tenen nom – que estan submergits en una lluita constant de poder i de sexe, on sembla que l’home té segrestada a la dona. Els intèrprets canvien de rol diverses vegades, fent d’abusador i abusat al mateix temps. Això sembla apuntar un caràcter relacional de les lluites de poder i genera un […]

Aquesta interessant proposta de Pablo Rosal dirigida per Ferran Dordal, és una espècie de fotonovel·la escènica en la qual Rosal, únic intèrpret en escena, narra la investigació d’un crim mentre es projecten imatges il·lustratives de la història. L’espai sonor, la cadència de la veu de Rosal i l’estil visual de les fotografies generen una ambientació molt efectiva pròpia de les pel·lícules clàssiques del gènere noir. Aquesta ambientació es combina amb un relat ple de clixés recognoscibles – un detectiu solitari, una conversa en un puticlub, una escena del crim plena de pistes, etc. – per a retre homenatge, i fins i tot parodiar, al gènere negre. La investigació del crim és en realitat una excusa per a llançar rotundes sentències […]