Markos Goikolea

Diuen que les vides imaginades sempre són millors que la viscuda, i aquesta obra ho corrobora. El text de Joan Yago, dramaturg de La Calòrica, posa sobre l’escenari temes com la precarietat laboral i emocional, les expectatives vitals frustrades o la inèrcia de la vida adulta, i ho fa amb el to de comèdia al qual ens té acostumats. El gran assoliment està precisament en la capacitat de parlar d’aquestes tragèdies humanes des de la comèdia, donant com a resultat un text tan còmic com esquinçador. A l’escenari, Anna Moliner i Joan Negrié interpreten una parella sentimental i laboral. L’obra arrenca quan estan preparant-se per oferir un número musical de duets amorosos històrics en les festes majors d’un poble. Els […]

Martin Crimp parteix de la novel·la Pamela de Samuel Richardson per escriure aquesta obra de teatre sobre els rols de gènere i l’eròtica del poder. En la novel·la, Pamela és una criada que, subjugada al seu amo, utilitza la seva aparent feblesa per a casar-se amb ell i aconseguir l’ascens social. En l’obra de Crimp, no obstant això, es tracta de dos personatges arquetip – ni tan sols tenen nom – que estan submergits en una lluita constant de poder i de sexe, on sembla que l’home té segrestada a la dona. Els intèrprets canvien de rol diverses vegades, fent d’abusador i abusat al mateix temps. Això sembla apuntar un caràcter relacional de les lluites de poder i genera un […]

Aquesta interessant proposta de Pablo Rosal dirigida per Ferran Dordal, és una espècie de fotonovel·la escènica en la qual Rosal, únic intèrpret en escena, narra la investigació d’un crim mentre es projecten imatges il·lustratives de la història. L’espai sonor, la cadència de la veu de Rosal i l’estil visual de les fotografies generen una ambientació molt efectiva pròpia de les pel·lícules clàssiques del gènere noir. Aquesta ambientació es combina amb un relat ple de clixés recognoscibles – un detectiu solitari, una conversa en un puticlub, una escena del crim plena de pistes, etc. – per a retre homenatge, i fins i tot parodiar, al gènere negre. La investigació del crim és en realitat una excusa per a llançar rotundes sentències […]

Amèrica, de Sergi Pompermeyer i direcció de Julio Manrique, és una brillant reflexió sobre el passat esclavista de Catalunya. Una família es reuneix per a celebrar la Diada i l’aniversari del seu fill quan aquest es presenta amb la seva parella negra. A partir d’aquí, l’obra transcorre a través de dues línies temporals: la contemporània i la Cuba del segle XIX. La línia contemporània arrenca com una comèdia plena de sarcasme i diàlegs àcids. Seguint el to de sèries com Succession o The White Lotus, on els privilegis dels personatges són el punt de partida d’una comèdia que es riu del caràcter miserable dels més poderosos. No obstant això, el drama va apareixent segons descobrim el passat esclavista d’aquesta família […]

Este acertado texto de Eu Manzanares realiza una radiografía del pensamiento positivo más tóxico al servicio del capitalismo: Lucha por tus sueños, consume al máximo en el camino, y si no lo consigues, es que no te esforzaste lo suficiente. ¿Estás triste? ¡Cambia de perspectiva! Todo está en tu mano, y solo en la tuya. Aislar al individuo, hacerle culpable de todo, eliminar todos los factores contextuales y desactivar el colectivo hacen del mundo un campo donde el capitalismo pueda pastar a sus anchas. Mr. Wonderful ha ganado. ¿Qué nos queda ahora? Con fuertes dosis de comedia y pequeños guiños de drama, Dopaland es sobre todo una inteligente crítica social. El personaje interpretado por Anna Castells lanza mensajes llenos de […]