Markos Goikolea

Aquest musical de Pretty Woman és l’adaptació teatral de la pel·lícula de 1990. Una Ventafocs neoliberal en clau de comèdia romàntica que retrata a la perfecció l’època en que va ser escrita. Però avui dia, més de trenta anys després, la història ha quedat obsoleta i no pot lliurar-se del tuf masclista que l’acompanya, per molt que ho intentin amb alguna rèplica o cançó. Al cap i a la fi, la història és la que és, i aquesta versió és totalment fidel a ella. El muntatge musical, però, funciona com un tir i és un regal per als amants del gènere. D’una banda, compta amb una preciosa i molt flexible escenografia que muta constantment fent un recorregut per les mítiques […]

Ernesto Caballero dirigeix aquesta adaptació del clàssic de Molière sobre la hipocresia i les mentides, i ho fa amb un objectiu clar; demostrar la vigència d’aquest personatge en l’actualitat. El temps sembla no afectar aquest clàssic universal que, malgrat haver estat escrit fa tres segles, els seus temes i personatges resulten tan actuals. I és que en l’era de la postveritat, de les falses aparences i les xarxes socials, el món està ple de Tartufos. El muntatge ofereix una reflexió sobre la figura de Tartufo en l’actualitat al mateix temps que reviu el clàssic de Molière treballant amb dues capes narratives. D’una banda, tenim el text de Molière recitat en vers i amanit amb alguns elements contemporanis que alleugereixen el […]

No és fàcil tornar a un clàssic d’aquesta envergadura i fer-ho d’una forma original, fresca i imaginativa, però aquesta proposta amb direcció de David Selvas i dramatúrgia de Joan Yago ho aconsegueix. Aquesta adaptació contemporània parla més de la violència que de l’amor, però el fa des d’un festival ple de vida, tant que sembla que la història acabarà bé. Els protagonistes són dos adolescents desesperats per poder canviar les coses, per abandonar els discursos d’odi i poder viure, i estimar, en llibertat. Perquè com ens recorda Nina Simone, “Everything Must Change”. L’atrevida posada en escena està plena de referències a la cultura audiovisual actual; coreografies a l’estil TikTok, escenes a càmera lenta, seqüències sensuals construïdes per flashes, muntatge de […]

Goyo és una àcida comèdia que parteix d’un disparador excèntric, absurd i original per a retratar les arestes i mancances d’una família aparentment normal. La metamorfosi del fill de la família en armadillo ens remet a ficcions tan clàssiques com La Metamorfosi de Kafka, encara que Goyo prengui direcció cap a la comèdia. Com el mateix Alberto Ramos assegura, el motor d’aquesta comèdia és la infelicitat d’una família. La metamorfosi del fill i les diferents posicions que adopta cada personatge sobre aquest tema trauran a relluir les diferències i conflictes enquistats del passat, activarà la comèdia i conduirà als personatges a una divertida i tendra catarsi familiar. Pot ser que la meravellosa premissa inicial no estigui del tot explotada a […]

Aquest clàssic de Samuel Beckett presenta una distòpia on quatre personatges viuen confinats en un món postapocalíptic. Un text que s’omple de significat després dels anys de pandèmia. Encara que l’autor l’escrivís en relació a la postguerra de la Segona Guerra Mundial, és inevitable percebre una capa profètica en l’actualitat. I és que més enllà de l’experiència de confinament, la idea de final que planteja l’obra se sent avui més pròxima que mai. Però Beckett sempre va voler fer humor fins i tot amb la major de les catàstrofes. Tal com diu el personatge de la mare “res és més graciós que la desgràcia”. Amb aquesta premissa còmica ens endinsem de la mà de Sergi Belbel en aquest món tan […]