Markos Goikolea

Lacrimosa és una espècie de conferència performativa sobre el fracàs de viure. S’estructura en dos monòlegs connectats per un tràgic succés, on els intèrprets mostren les seves vulnerabilitats en cru al públic en un preciós exercici d’autoficció ple d’ironia. Combinen el monòleg amb alguns gags dialogats i diverses projeccions amb estètica d’internet a forma de GIF o meme per a conformar aquest retrat millenial d’una generació frustrada. Bàrbara Mestanza i Francesc Cuéllar ens parlen de totes aquelles promeses frustrades que deixen com a resultat un buit interior, una incapacitat per viure, una sensació de fracàs generacional. I és que no hi ha res que defineixi millor a la generació millenial que la gran motxilla d’expectatives incomplertes, del fracàs en majúscules. […]

Lo Nuestro és la primera obra escènica de llarg format escrit per l’actriu, i dramaturga, Eu Manzanares. Text seleccionat en la convocatòria de la Sala Flyhard per a la temporada 2019-2020 i que ara abandona l’escena més off per a fer un merescut salt a sales comercials. La premissa és senzilla; una família de classe obrera barcelonina es reuneix per a celebrar la nit de cap d’any. A partir d’aquí, el text utilitza un to quotidià i fresc per a retratar les dinàmiques familiars amb tota la seva perspectiva còmica. A més, l’obra va deliberant sobre altres temes com els conflictes generacionals o la lluita de classes. El text aposta per barrejar el castellà i el català de forma molt […]

Aquest melodrama de Guillem Clua relata una història d’amor i de dolor, de pèrdua i de trobada. Sota el pretext d’un home que es troba amb una professora de cant per a perfeccionar la cançó que planeja cantar en el funeral de la seva mare, l’obra retrata una trobada on res és el que sembla i on tots dos personatges comparteixen molt més del que creuen. No és la primera vegada que el dramaturg català aprofita el seu talent per a donar visibilitat i lluitar per la normalització del col·lectiu LGTBI. Si ja ho va fer amb el seu èxit Smiley en to de comèdia, aquesta vegada es posa molt més seriós. Partint de l’atemptat en un bar d’ambient d’Orlando […]

El “Festival Oui!”, festival de teatre en francès de Barcelona, aposta també pel talent local amb aquest espectacle de la companyia catalana Les Impulsives, format per Juliette Verdier, Adèle Vidal i Sandra Segura. Dues franceses i una catalana que ja han ofert aquest espectacle en diversos escenaris tant en francès com en castellà. I és que quan un grup d’actrius és capaç de fer-nos vibrar amb una rítmica, paròdica i enèrgica proposta de teatre gestual com és “Pulsation”, l’idioma de la paraula passa a un segon lloc. L’obra es construeix amb tres històries entrecreuades que recullen les rutines de dones asfixiades per l’explotació laboral, la conciliació i, en definitiva, els imperatius de l’exigent vida contemporània en la qual no sols […]

Sovint el que no diem resulta molt més interessant que el que ens atrevim a dir. La dramaturga britànica Caryl Churchill és conscient d’això i ho posa en pràctica en aquesta obra sobre els rols i dinàmiques familiars. El text presenta una família disfuncional, carregada d’emocions reprimides i travessada per l’abús de poder. L’obra representa una mateixa escena reiteradament, en la qual la família espera el retorn de la seva filla d’Austràlia. Alternant els diferents punts de vista dels personatges, entrem dins les seves ments i presenciem els seus pensaments, pors i projeccions sobre l’escenari. D’aquesta manera, la trama es bifurca en diferents direccions en funció del punt de vista de cada personatge per a després tornar sempre al punt […]