Miquel Gascon Baz

Laura Mihon, l’autora del text, va arribar a Espanya el 1992 quan tenia 4 anys. Venien de Romania on la dictadura de Ceaucescu havia caigut feia tan sols 3 anys. Es van establir de forma temporal però es van acabar quedant. Laura es va criar a Espanya però mantenint una estreta relació amb el seu país d’origen on visitava anualment als seus familiars de Bucarest. Ha escrit aquesta obra, alimentant-se de la seva pròpia historia però també ha recollit part de totes les històries que li han explicat els seus pares i avis, viscudes per ells mateixos o els seus coneguts. Després de la caiguda del comunisme, un arxiver (excel·lent Pau Sastre) custodia milers de dossiers personals de l’època de […]

Aquest dissabte passat ens vàrem apropar novament al Mercat de les Flors, ja que teníem moltes ganes de veure aquesta proposta de la que ha estat nomenada nova directora del Mercat pels pròxims quatre anys, Àngels Margarit; teníem curiositat de veure la seva última creació coreogràfica, malgrat que en teoria es tractava d’un treball dedicat al públic familiar, cosa que un cop vista, ens costa molt d’entendre. Doncs potser el que menys ens va agradar és precisament la coreografia, encara que com s’explica en el paràgraf anterior és un espectacle “en construcció” i per tant encara no es considera acabat. Una coreografia complexa que en bona part té com a elements bàsics, les fustes que els ballarins transformen en una […]

Geronimo Stilton és el rosegador més famós de la literatura infantil, periodista i director de l’Eco del Rosegador, el diari més venut a Ratalona, capital de l’illa dels Ratolins. Un musica per públic familiar,l dirigit per Lluís Danés, amb música de Xavi Lloses i llibret d’Enric Llort. Una innovadora posada en escena, que a nosaltres, adults, se’ns acabarà fent una mica reiterativa, ja que està fonamentada en projeccions d’imatges que recreen l’entorn en què es desenvolupa cada una de les proves que ha de resoldre Geronimo Stilton. Les projeccions es fan sobre unes estructures amb forma de formatge que en un inici representa la casa del ratolí, mil·limètricament encaixades i d’una gran plasticitat. Un vestuari molt acolorit i fantasiós, una […]

Per un tema d’agenda no havíem vist aquesta versió catalana de Xavier Farré que ahir ens va tornar a donar un cop de puny, ja que tot i que han desaparegut les referències nazis, la fan encara més colpidora perquè el que veiem pot passar qualsevol nit i en qualsevol lloc del món. En paraules del director, “la Nit dels Vidres Trencats pot tornar a ser”. En prescindir d’aquesta referència explícita al nazisme, ens mostra la lluita per sobreviure en un entorn hostil on l’ésser humà està atrapat en un sistema que no admet les seves carències o formes de vida. Ens obliga a enfrontar-nos a uns fets sense ubicar-los en un context històric que ja ha passat. Sergi Torrecilla […]

El component satíric és una constant en el teatre de Lorca, en el qual coexisteixen el còmic i el seriós i aquesta obra és una farsa per actors que té el seu antecedent immediat en “El retablillo de don Cristóbal“, farsa per titelles. El paral·lelisme entre ambdues obres és conegut però Don Perlimplín adquireix en aquesta obra una dimensió humana que li manca a Don Cristóbal. En paraules del mateix Lorca, “Teatro de monigotes humanos que empieza en burla y acaba en trágico”. Lorca retrata als personatges tipificant-los, el protagonista, excel·lent Manuel Veiga, és Don Perlimplín “candoroso y lascivo, bufo y lírico, grotesco y sublime” en paraules de l’autor. Vesteix de verd i és la imatge de la rutina i […]